Especial eleccions 2003

Política lingüística a votació

Illes Balears

Més informació:
La llengua, tema electoral Diari de Balears, 14/5/03 (PDF 130KB)
El PSM no ens ha respost però ens ha enviat el seu programa sobre política lingüística (PDF 413 KB)

1.Queden encara sectors socials -autòctons i vinguts de fora- que no coneixen el català, ja sigui oralment i/o per escrit. Quins objectius plantejau per a la propera legislatura per difondre’n el coneixement? Podeu indicar-nos qualque mesura que adoptaríeu en particular?

ERC: En relació als autòctons i els “naturalitzats”, establir les diposicions legals oportunes per millorar la presència del català en els mitjans de comunicació, en els espais comercials i d’oci, entre tots els membres de l’administració pública… i perquè qualsevol disposició en matèria de política lingüística vagi acompanyada de les corresponents sancions reals i efectives als infractors.Pel que fa als immigrants no integrats a la nostra realitat lingüística i cultural, inclusió de l’aprenentatge de la llengua catalana entre les obligacions associades al “carnet de ciutadania”: hom es podrà beneficiar de totes les prestacions públiques en l’àmbit de l’assistència social a canvi d’implicar-se en l’aprenentatge de la llengua i de la cultura catalanes i de col·laborar amb altres tasques destinades a la creació d’una comunitat sòlida orientada a la prevenció del conflicte.

IU: Proposam augmentar la partida pressupostària i en recursos humans en tot allò que fa referència a la integració plena dels nous vinguts a les nostres terres, les persones provinents d’altres indrets del món quehan de tenir tots els mitjans necessaris per a conèixer la nostra llengua i cultura, per a sentir-se plenament ciutadans de les nostres illes. En concret pensam que s’han d’incrementar els treballs conjunts amb els Ajuntaments, l’Administració més propera, i sobretot els nostres centres escolars han de romandre oberta programes de mediadors culturals no només cap als alumnes, sinó a travers d’ells, per a les famílies.
Des dels Ajuntaments es poden concretar accions de coordinació amb les escoles del terme, als barris on hi hagi més famílies nouvingudes, i a la vegada, oferta als Casals de cultura, o de joves, de cursos per a adults dirigits a les famílies, a les persones que han decidit venir a viure i fer-se illencs.

2.Considerau que l’actual política educativa és, pel que fa a la llengua catalana, la correcta? En aquestes eleccions, proposau d’adoptar qualque mesura que adoptaríeu en aquest àmbit?

ERC: La Conselleria d’Educació no s’ha atrevit a agafar el bou per les banyes i ha mantingut una estratègia orientada a la superació (qui dia passa, any empeny!) dels principals reptes derivats de les darreres grans onades migratòries, que s’han d’afegir a l’immens col·lectiu de monolingües espanyols procedents de processos de desplaçament poblacional anteriors.

Els alumnes que arriben durant el curs han de ser escolaritzats en centres especialments orientats a la formació lingüística intensiva, a l’espera que els seus coneixements de la llengua catalana i de la cultura del nostre poble siguin suficients per integrar-los a les aules generals amb garanties de bon aprofitament de l’educació impartida.

IU: En general pensam que la tasca que ha fet la Conselleria d’Educació des del 1999 ha estat correcta.Coneixem els intents del govern central, amb mesures legislatives com la Ley de Calidad Educativa de primar la llengua castellana per damunt de la catalana, en l’ensenyament, i en la ingerència que pot suposar cap a l’autonomia que significa tenir les competències educatives transferides a la nostra Comunitat Autònoma. En aquest sentit, aplaudim el recurs d’inconstitucionalitat que ha plantejat el Govern de les Illes Balears.
En la proposta electoral d’EUIB plantejam mesures per tal que, front a aquests intents de retrocés centralista, i mesures que proposa per exemple el Partit Popular de les Illes Balears d’un “bilingüisme a la carta” prou estrany, la llengua catalana s’ha de generalitzar com a llengua vehicular de l’ensenyament, garantint l’objectiu de la plena competència lingüística per a tot l’alumnat al final de l’etapa obligatòria, en el coneixement i ús de la llengua catalana i de la castellana.

3.El català és encara lluny d’haver assolit un ús normal tant a les institucions públiques com al sector privat i en els usos interpersonals. Quins camps us semblen prioritaris en aquest terreny i quins objectius us hi marcaríeu? Podeu indicar-nos qualque mesura que adoptaríeu en particular?

ERC: Els mitjans de comunicació de masses, les activitats lúdiques i d’oci i les interaccions comercials són els grans reptes que només tenen solució si es modifica la legislació actualment existent i s’arbitren les mesures de força psicològica i legal de què disposa qualsevol país amb rang d’Estat: les regles del joc ja fa dècades que estan establertes i no tenim cap altra alternativa per assolir la normalitat que disposar d’un equip (la societat implicada) exigent i competitiu.

IU: Desenvolupament estricte, amb mitjans suficients, de la Llei de Normalització autonòmica, del 1986, que garanteix l’ús de la nostra llengua a les administracions públiques, sembla reiterativa aquesta acció però és ben necessari donat els missatges perillosos de reformar aquesta llei i només fer obligatori el coneixement i ús de la nostra llengua catalana, als funcionaris que el seu lloc de treball és de cara al ciutadà i ciutadana.
S’ha de treballar des de les Administracions en el foment d’aquest ús enles relacions interpersonals, no només des de les relacions amb els àmbits públics, també en els privats. Hem d’intensificar la tasca de promoció d’aquest ús, en col·laboració amb entitats privades, des de l’àmbit econòmic, social, cultural, juvenil, etc.
Com a prioritats entenem el treball entre la gent jove, no limitada a l’àmbit escolar, sinó treballar en l’àmbitpro fessional, laboral, d’oci, d’esplai. Crèiem que aquest àmbit s’haurà de treballar estretament amb les associacions juvenils, clubs d’esplai, moviments socials en general, per al foment de l’ús de la nostra llengua als àmbits d’esbarjo dels joves.
Igualment i també des de l’àmbit de la col·laboració interinstitucional s’ha de dedicar esforç i pressupost a programes conjunts per a arribar al coneixement i ús de la nostra llengua a les persones nou vingudes, tantdes dels països de la Unió Europea, com els extracomunitaris, i aquells que coneixen millor la seva implantació són els Ajuntaments.

4.De quina manera impulsaríeu l’ús i la qualitat de la llengua catalana als mitjans de comunicació públics i privats?

ERC: Nova legislació sobre l’ús de la llengua pròpia. Intervenció sobre el model de llengua utilitzat en els mitjans de comunicació públics i “convicció” sobre els privats: ajudes econòmiques, creatives, d’imatge pública…

IU: El nostre programa electoral insisteix en l’Aposta per un canal autonòmic de ràdio-televisió pública. Una RTV pública ha de tenir un caràcter de servei públic essencial i ha demarcar-se l’objectiu de garantir el pluralisme als mitjans de comunicació.
Respecte als mitjans de comunicació privats, és evident que s’haurà de treballar, des del Govern de les Illes Balears en convenis de col·laboració amb múltiples formes.

5.Alguns sectors afirmen que el marc legal actual és insuficient per a protegir el català. Quines modificacions proposaríeu d’introduir-hi?

ERC: El marc legal per protegir la llengua és insuficient, perquè el marc legal per protegir la nació catalana -sigui sota sobirania espanyola, francesa o italina- també és absolutament insuficient per garantir la nostra pervivència com a poble amb una cultura econòmica i amb una tradició legal pròpia prou ben caracteritzats.

IU: Proposam un debat seriós amb els sectors que plantegen aquestes insuficiències. Un debat que signifiqui també la conclusió en propostes clares de millora del marc legislatiu i proposar els canvis a la llei del 86 que siguin necessaris. Debatre amb profunditat les mancances i els instruments més adients per a solucionar-les.

6.Alguns sectors argumenten l’existència de diferències dialectals i de denominació de la llengua per posar en qüestió l’existència d’un àmbit lingüístic comú. Quines mesures proposaríeu per tal de dissipar aquestes reticències?

ERC: Aquestes reticències es fonamenten en la no distinció entre els àmbits propis de la raó i aquells que formen part del món de la fe. Hem de suposar que l’educació és la via principal per aconseguir que no hi hagi persones que opinen de llengua com si fossin membres d’una Acadèmia, mentre que no s’atreveixen a opinar sobre macroeconomia o fusió nuclear; així, s’ha de fer entendre que les opinions tècniques en matèria lingüística s’han de confiar als lingüistes i que qui vulgui anar al marge de les resolucions científiques només pot rebre la consideració de malintencionat o d’ignorant voluntari.

IU: Aquestes reticències han existit des de fa molts anys, en èpoques passades es parlava a Mallorca de “gonellisme” per una famosa polèmica pública. Les millors mesures per dissipar reticències d’aquest tipus és fomentar el coneixement. No es pot caure en falses polèmiques com aquelles que planteja el candidat del Partit Popular a la Presidència, l’exministre Sr. Matas, que pretén traslladar a les nostres Illes polèmiques que desgraciadament han viscut altres territoris com el País Valencià, amb conseqüències molt greus.
La millor superació de les reticències és augmentar el coneixement, la formació d’adults, superar l’analfabetisme estructural, posar a l’abast de totes les persones visquin a un poble o a una barriada de Palma, cursos atractius de coneixement de la llengua catalana, de la nostra cultura.

Cercle XXI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s