’Encomana el català’, una campanya diferent

queta_corda.jpgDes de l’inici de la legislatura el Govern va voler dur a terme una campanya de sensibilització per fomentar l’ús social de la llengua catalana. L’objectiu principal d’aquesta campanya era promoure el manteniment del català en contextos en què se sol canviar l’ús de la llengua (amb persones que no parlen català encara que l’entenguin, en contextos plurilingües, en àmbits amb dificultats d’ús de la llengua…), és a dir, sensibilitzar la població que parla habitualment català perquè mantingui la llengua pertot arreu i en totes les circumstàncies, de manera general.

Dels estudis qualitatius duts a terme per la Secretaria en l’avaluació de la campanya “Dóna corda al català”, se n’extreu la conclusió que l’inici d’una conversa amb persones desconegudes tindrà lloc en català o castellà d’acord amb elements externs com el context o l’aspecte físic de la persona. Suposar que les persones no catalanoparlants desconeixen el català o no l’entenen pot constituir una barrera davant l’acollida a la nostra societat.

A més, el Pla de política lingüística per a la VIII legislatura fa referència explícita a la necessitat que els poders públics actuïn aplicant principis d’afirmació activa i atorgant una atenció especial a la llengua catalana. “Tant l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya com l’actuació de les altres administracions existents a Catalunya han de servir per promoure un règim de convivència lingüística en l’àmbit públic que faci efectiu el respecte als drets lingüístics recollits en el marc legislatiu vigent i que garanteixi l’acollida de les persones nouvingudes.”

La recerca del consens

Tanmateix, com que la campanya es planteja des del primer moment com una campanya de govern de gran abast i amb un gran consens social, es veu molt necessari treballar la gènesi amb rigor. Si es vol una campanya de suma, d’inclusió, necessitem, d’una banda, conèixer les percepcions de la població i, de l’altra, implicar els diferents sectors de la societat i els agents socials, buscar la complicitat de les institucions, dels mitjans de comunicació, dels líders socials i d’opinió. Tothom ha de sentir-se involucrat en el projecte, ha de poder aportar els seus punts de vista i ha de fer-se seva la campanya des del primer moment.

Així, doncs, hi ha dos punts d’inflexió en aquest procés previ de gènesi que cal remarcar molt especialment:

  1. Setembre 2007: la Secretaria du a terme un estudi qualitatiu basat en la tècnica dels grups de discussió per valorar els arguments i situacions d’ús de les llengües que provoquen més empatia i també els que provoquen més rebuig en la població relacionats amb l’objectiu de la campanya: el manteniment del català en contextos en què se sol canviar l’ús de la llengua. Es treballa també amb dades obtingudes d’altres estudis amb l’objectiu final de trobar la modulació de la campanya que pugui generar més consens social.
  2. 9 de maig de 2008: la Secretaria convoca una nombrosa representació de la societat civil catalana a participar en una jornada que té com a objectiu treballar els continguts de la campanya, i també recollir propostes de conceptes i lemes i de com comunicar-los. Hi van participar 31 persones representants d’entitats a favor de la llengua, associacions de l’àmbit de la immigració, organitzacions empresarials i sindicals, universitats, mitjans de comunicació, institucions acadèmiques. L’objectiu final és, doncs, fer participar el conjunt de la societat civil catalana en el disseny de la campanya perquè se la puguin sentir seva i d’aquesta manera es pugui incidir al màxim en les pautes d’ús lingüístic del conjunt de la societat. En general es va considerar necessària una campanya d’aquestes característiques, i es van fer suggeriments, comentaris i aportacions que van ser de gran utilitat.

Aquesta participació de la societat civil és un dels valors més destacables de la campanya. “Encomana el català” no l’ha fet el govern i prou, sinó que hi ha hagut una part important de la societat que no només ha participat en la gènesi sinó que va considerar que era necessària. I això s’ha vist reflectit en les diverses accions que hem dut a terme, com explicarem més endavant.

Com a resultat d’aquests treballs previs, la campanya finalment s’ha enfocat de la manera següent. Es tractarà d’una campanya en dues grans fases:

A la primera, que es durà a terme aquest 2009, el públic objectiu són les persones que fan servir habitualment la llengua catalana i la finalitat és que mantinguin el català de manera natural en les converses amb persones que no el parlen però que l’entenen, en espais públics (laborals, educatius, d’oci…).

A la segona fase de la campanya, prevista per al 2010, l’objectiu és associar la representació social de la llengua catalana a valors de facilitat, acolliment i integració. Aquest objectiu és complementari de l’anterior i per això d’alguna manera és implícit a la primera fase de la campanya. En aquesta segona, passarà a ser-ne l’objectiu principal, i el públic al qual ens adreçarem seran principalment les persones que encara no parlen català.

El pas d’una fase a una altra s’ha de viure com una evolució natural de la campanya i en cap cas ha de donar la sensació de trencament.

Una campanya 2.0

La campanya publicitària pròpiament dita (emissió d’espots, falques de ràdio, publicació d’anuncis a la premsa i bàners a Internet) es va dur a terme entre el 16 de febrer i el 15 de març de 2009. Alhora, es va publicar una pàgina web (http://www.gencat.cat/encomanaelcatala).

Però la gran innovació en una campanya d’aquestes característiques han estat les accions en entorns web 2.0. Principalment és destacable la creació d’un grup a la xarxa social Facebook que a hores d’ara aplega més de 32.000 persones. És a dir, 32.000 persones amb noms i cognoms subscriuen els objectius i l’oportunitat de la campanya i molts aprofiten per expressar la seva opinió (hi ha publicats més de 350 missatges al mur del grup).

També cal remarcar la creació d’una aplicació viral, també per a Facebook, per “encomanar el català”, que ja han utilitzat més de 21.000 persones.

“Encomana el català” al carrer

“Encomana el català” es desplegarà també en accions per tot el territori. De moment, la diada de Sant Jordi la campanya va ser present als carrers de Barcelona amb un autobús estacionat al carrer Còrsega, davant els jardins de Palau Robert, que proposava encomanar el català amb música i propostes lúdiques. Més de 2.000 persones van venir a informar-se sobre la campanya. 300 persones van participar en un joc que feia reflexionar sobre les llengües i els usos lingüístics i 200 van entrar dins l’autobús, on quatre ordinadors connectats a Internet presentaven els diferents productes i serveis que la Generalitat de Catalunya posa a disposició de la ciutadania per fer més fàcil el coneixement i l’ús de la llengua catalana.

Està previst que hi hagi més accions de característiques similars per tot el territori, amb la col•laboració dels centres del Consorci per a la Normalització Lingüística, que han d’ajudar a fer arribar el missatge de la campanya arreu.

Destaquem també que durant el partit del Barça-Vila-real, al Camp Nou, es va poder veure un zepelí amb el lema “Encomana el català” i es va retransmetre l’espot de la campanya. Igualment, s’han dut a terme xerrades (Música que encomana el català, Cuines que encomanen el català) que volen fer reflexionar sobre el paper que tenen els àmbits socials, culturals, econòmics, esportius… com a catalitzadors del principal objectiu de la campanya: el manteniment del català i el seu ús habitual i públic.

Com en qualsevol campanya de sensibilització que pretén modificar uns hàbits, resulta difícil mesurar resultats quantificables en termes de rendibilitat i assoliment. Com es pot saber la incidència d’una campanya en la modificació de les conductes de la ciutadania? Els canvis d’hàbits lingüístics seran resultat de l’èxit d’”Encomana el català”? Evidentment, molts altres factors incideixen en aquests canvis, però creiem que aquestes campanyes també hi ajuden, perquè hem vist les respostes de la gent quan participa en activitats com la de Sant Jordi o en els espais de la campanya a Facebook o a Youtube. “Encomana el català”, d’una manera lúdica i festiva, fa pensar sobre la importància de dir la primera paraula en català.

Certament, però, encara és aviat per fer balanç, perquè encara tenim molta feina per fer en el marc de l’”Encomana el català”. Però creiem que sí que podem dir que hem aconseguit una campanya positiva i amable, i que ha aconseguit un consens social considerable.

Bernat Joan i Marí
Secretari de Política Lingüística

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s