Entrevista a Anna Solé

Autora del llibre Multilingües des del bressol. Educar els fills en diverses llengües

per Miquel Strubell, membre de Cercle XXI

La nostra entrevistada viu des de fa deu anys a Brussel·les, on treballa com a funcionària. Casada amb un belga flamenc, tenen una filla de quatre anys i un fill de vuit mesos. És llicenciada en econòmiques i en humanitats.

C21. Has escrit un llibre, publicat per l’editorial UOC. Explica’ns una mica de què tracta: el títol, el contingut, les teves conclusions.

Anna Solé. El llibre es titula Multilingües des del Bressol. Educar els fills en diverses llengües. S’adreça sobretot a les famílies multilingües. Té dues parts: la primera és una síntesi dels criteris i recomanacions que es desprenen dels estudis i recerques d’arreu del món sobre l’educació bilingüe i multilingüe dels infants; en la segona presento una sèrie d’estudis de cas de famílies multilingües amb diverses combinacions lingüístiques, en els quals es pot observar en la pràctica quin resultat han donat els criteris i estratègies adoptats. Un dels casos és la meva pròpia filla.

C21. Quin impacte ha tingut fins ara? Se n’han fet presentacions?, com s’ha rebut? S’ha traduït a altres llengües?

Anna Solé. De moment l’he presentat a Barcelona i Brussel·les. S’ha rebut molt bé perquè moltes famílies multilingües busquen consells pràctics i el llibre és molt fàcil de llegir, no és gens tècnic, i és una bona guia perquè els pares puguin reflexionar sobre la seva situació i triar l’estratègia que més escau al seu cas. El llibre existeix en català i castellà, però hi ha interès a traduir-lo al francès i l’anglès.

“En general, però, el més recomanable és que cada pare parli la seva llengua materna, perquè, al marge dels criteris afectius, que personalment jo trobo molt importants, aquesta és la llengua que millor dominen. Per a transmetre una llengua als fills, cal conèixer-la molt bé per tal de donar-los un bon model.”

C21. Què et va fer triar el tema del multilingüisme per a fer el teu treball de fi de carrera?

Anna Solé. En aquell moment estava esperant la meva primera filla i aquest tema em preocupava molt. A casa parlem 5 llengües. Jo tinc dues llengües maternes, català i castellà, el meu marit parla neerlandès (holandès), vivim a Brussel·les, una ciutat francòfona, i entre nosaltres parlem en anglès. Em feia por que introduir cinc llengües a la vegada pogués ser massa complicat per a un nadó i em vaig voler documentar bé sobre el tema. Llavors, com que no vaig acabar de trobar totes les respostes que buscava, vaig fer el meu propi treball de camp.

Ara, amb sis anys, la meva filla parla 4 llengües i té alguns coneixements d’una cinquena. Ho troba perfectament normal i no li ha ocasionat cap mena de maldecap.

C21. Es poden aïllar les variables que fan que dos pares, de llengües diferents, decideixin o no parlar cadascú en la seva llengua als fills?

Anna Solé. Sobretot hi ha variables de tipus afectiu i de tipus utilitarista. Si ens decantem pels criteris afectius, donem prioritat a parlar la nostra llengua materna, perquè és part de la nostra identitat i és una manera de transmetre la nostra cultura als fills. Si donem prioritat a la utilitat, ens decantarem per la llengua del lloc on vivim (aquí també hi poden entrar consideracions de major integració al país d’acollida) o per les llengües parlades per un gran nombre de persones al món o de gran valor econòmic.

C21. Si una parella t’ho demanés, què els aconsellaries, pel que fa a la tria de llengües amb els fills?

Anna Solé. Això depèn de les circumstàncies de cada parella, del territori on viuen i de les seves pròpies prioritats i objectius.  No hi ha una recepta única. En general, però, el més recomanable és que cada pare parli la seva llengua materna, perquè, al marge dels criteris afectius, que personalment jo trobo molt importants, aquesta és la llengua que millor dominen. Per a transmetre una llengua als fills, cal conèixer-la molt bé per tal de donar-los un bon model. Si els pares són ells mateixos bilingües, llavors poden considerar altres factors, i afavorir, per exemple, la introducció d’una llengua nova o la utilitat de les diferents llengües.

Jo conec moltes famílies que eduquen els fills de manera trilingüe amb èxit. Normalment, els pares parlen cadascun la seva llengua, i la tercera és la llengua de l’escola o de la comunitat on viuen. També podem utilitzar les activitats extraescolars, les visites regulars de familiars o coneguts, els cangurs i les eines multimèdia per a reforçar una o altra llengua.

C21. Què diuen els estudis teòrics actuals sobre el bilingüisme?

Anna Solé. En els estudis sobre bilingüisme/multilingüisme recents hi ha consens entre els investigadors en el fet que l’aprenentatge precoç de diverses llengües pot  aportar avantatges cognitius als nens: flexibilitat mental; millor raonament abstracte; més facilitat per a aprendre altres llengües, i també més tolerància. El mite que el bilingüisme origina confusió mental va quedar desmentit a partir dels anys 60. Una  prova real i contundent d’això és que la majoria dels habitants del planeta són bilingües o multilingües.

C21. De vegades els fills no fan servir amb cada pare la llengua amb què se’ls parla? És un problema, això? És un fracàs? El fet que no parlin en una llengua, malgrat tenir-hi una bona exposició a casa, vol dir que no la saben o que haurien d’estudiar-la a partir de zero?

Anna Solé. Aquest fenomen és freqüent en famílies expatriades, sobretot quan un dels pares és l’única font d’exposició a la llengua. Els fills fan servir la llengua majoritària en tots els altres àmbits, a la comunitat, a l’escola, amb els amics i part de la família i en tenen un major domini. Per això de vegades acaben també parlant-la amb el pare o mare que parla la segona llengua, ja que aquest sol conèixer perfectament també la llengua majoritària. El fet que no activin la segona llengua no vol dir que no en tinguin un bon coneixement, almenys passiu. És relativament fàcil activar una llengua passiva quan les circumstàncies canvien. De fet, molts nens en tenen prou amb unes vacances al país d’origen per a activar la segona llengua.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s