Donem bits al català

M. Dolors Areny i Cirilo, mdolors.areny@gmail.com

L’any 1982 la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa la primera campanya institucional per promoure l’ús del català. En aquell moment, la Campanya de la Norma va suposar el tret de sortida de les reivindicacions populars per a la recuperació de l’ús de la nostra llengua en el seu hàbitat natural i, des d’aleshores, arreu dels Països Catalans s’han anat engegant diverses accions per fer evolucionar, o desencallar, el procés de normalització de la llengua catalana, ja sigui promogudes per les institucions públiques o bé impulsades per la societat civil. Tal com feia notar jo mateixa en un article anterior publicat en aquest Butlletí (Areny, 2004), al llarg del temps totes aquestes campanyes s’han plantejat un objectiu comú: canviar la norma d’adaptació al castellà, mantinguda pels catalanòfons per parlar amb els interlocutors percebuts com a nocatalanoparlants. Però, malgrat els esforços institucionals, és obvi que aquell objectiu encara no s’ha pogut assolir. Justament, en aquell mateix article s’hi deixava entreveure un repte: “Potser en el futur caldrà focalitzar explícitament aquest fet”.

De fet, aquest suggeriment s’havia deixat sentir al llarg de les Jornades sobre “L’ús interpersonal del català” (2001), organitzades per l’ASOLC-Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana, (aleshores, GCS-Grup Català de Sociolingüística) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Sigui com sigui, es diria que la DGPL va recollir aquell guant i, el gener de 2005, va posar en marxa una nova campanya institucional amb el lema “Dóna corda al català”, amb l’ambiciós objectiu d’incidir en els usos lingüístics interpersonals. L’acció publicitària s’adreçava a totes les persones que tenen coneixements suficients per usar el català però que sovint renuncien al seu ús, i volia arribar també a aquelles altres que no s’atreveixen a parlar-lo per manca de fluïdesa. La campanya, encara vigent en el moment d’escriure aquest article, es va reeditar el març de 2006, ara adreçada especialment al jovent de la franja d’edat que va dels 15 als 29 anys, amb el lema “El català va amb tu”.

No és l’objectiu d’aquest article fer una avaluació rigorosa i exhaustiva dels resultats d’aquesta campanya publicitària, ni tampoc ens proposem descriure’n les seves característiques, ja que hi ha suficient informació a l’abast per poder conèixer els seus objectius, la seva mascota,  el significat dels seus lemes, així com tota mena de detalls sobre les diverses actuacions que s’han dut a terme fins ara o que estan proposades per a un futur immediat. Els missatges han estat difosos a través de tots els mitjans de comunicació possibles: televisió, ràdio, premsa escrita, Internet, tanques publicitàries, pòsters, mòbils, etc. Només cal passejar-se per la xarxa per adonar-se de l’enorme ventall d’informació que s’hi pot localitzar.

Precisament he volgut fixar-me en la presència d’aquest missatge publicitari a la xarxa Internet i analitzar l’ús que es fa dels diversos procediments de difusió i impacte propis d’aquest mitjà, perquè aquest és potser l’element més característic de l’actual campanya i el que més la diferencien de les anteriors. [1]

Es dóna corda al català per la xarxa?  

D’entrada, he volgut fer-me una idea sobre quants i quins bits estan ocupats en activar la campanya “Dona corda al català” per la xarxa Internet i per satisfer la meva curiositat – i espero que també la vostra – he realitzat una cerca a quatre cercadors. Vet aquí els resultats:

< http://www.google.es >: resultats aproximadament 71.000 per a dona corda al catala. (0,26 seg.)

< http://es.yahoo.com >: aproximadamente 9.910 de dona corda al catala 0,25 seg.

< http://www.altavista.com > AltaVista ha encontrado 9.840 resultados

< http://www.nosaltres.cat > resultats de la cerca (3100 resultats)

Un cop excloses les entrades semblants, i deixant de banda que s’hagi colat algun quartet de corda i alguns missatges entremaliats que juguen amb el lema de la campanya per parlar d’altres històries (a l’estil de “no li donem tanta corda al software propietari…”, etc.), he pogut localitzat unes quantes col·leccions de bits que es dediquen a codificar, emmagatzemar i transmetre aquest tipus d’informació. Tenint en compte que aquest missatge publicitari només va adreçat a la gent que viu Catalunya, s’ha de reconèixer que… déu n’hi doret la colla de bits que estan per la feina!

Si donem un cop d’ull als resultats més rellevants i fem una ràpida indagació sobre els seus responsables hi podem distingir quatre grans grups d’emissors: 1) institucions públiques, 2) mitjans de comunicació  3) organitzacions polítiques i ciutadanes, 4) fòrums i blocs personals. Ara bé, si insistim una mica més, ens adonem que la major part dels bits treballen en institucions públiques catalanes (Generalitat, Ajuntaments, Consorci de NL, Consells comarcals, Universitats, etc.), encara que també hi trobem representades institucions d’àmbit estatal, com l’Instituto Cervantes, o pertanyents a algunes (no gaires) nacions o comunitats autònomes de l’Estat. Com dèiem abans, també hi ha una bona part d’entrades que corresponen a mitjans de comunicació i a diverses organitzacions polítiques i ciutadanes: partits polítics, sindicats, gremis, federacions, associacions, onegés, clubs esportius, etc. La resta de bits s’apliquen a fer rutllar alguns fòrums i blocs personals que també es fan ressò de la campanya.

No cal dir que el català és la llengua més comuna d’aquestes comunicacions però també hi ha missatges en castellà, alguns en aranès, altres fan servir l’euskera, també he trobat informació sobre el tema al butlletí bilingüe català/neerlandès del Casal Català dels Països Baixos, fins i tot he localitzat una pàgina web russa escrita en alfabet ciríl·lic, on es repeteixen els lemes de la campanya en català, naturalment escrits en alfabet llatí.

Finalment observem l’organització dels resultats obtinguts en la nostra cerca i descobrim que es dibuixa una xarxa d’estructura radial a partir d’un missatge principal emès per la DGPL de la Generalitat de Catalunya i al voltant del qual s’organitzen tot un seguit de missatges integrats (o secundaris) que depenen del primer. Per entendre’ns, en el missatge principal, el lector pot trobar-hi uns elements contextuals en forma d’enllaços que el remeten a uns altres missatges, procedents d’altres emissors. Alhora, aquests missatges secundaris, i també uns altres missatges independents, integren com a mínim el missatge publicitari de la DGPL, a més d’altres missatges relacionats amb la campanya. D’aquesta manera es teixeix una xarxa de missatges que conforma el context virtual de la campanya publicitària.

Vist així, doncs, haurem d’analitzar aquesta xarxa de missatges publicitaris dins el context virtual del qual formen part. La primera cosa que observem és que existeix una relació intertextual entre tots aquests missatges i notem que es mantenen interconnectats mitjançant diversos elements textuals i gràfics, el més representatiu dels quals és la mascota de la campanya, una joguina de corda que simula una boca saltadora, batejada amb el nom de Queta.

A grans trets, aquest seria el retrat robot de la quantitat d’informació difosa per Internet arran de la campanya. Ara bé, ens interessa conèixer també altres detalls més qualitatius sobre aquesta informació. Quina funció compleixen tots aquests missatges? Quin tipus d’informació divulguen els diferents emissors? Quin és l’impacte de la campanya a la xarxa? Tot seguit passaré a analitzar la informació divulgada per cadascun dels grups emissors citats més amunt, per tal de poder esbrinar què diuen i què no diuen les seves comunicacions, i valorar la seva incidència en la promoció de l’ús interpersonal del català. Val a dir que en cap cas s’ha volgut fer una anàlisi exhaustiva de la informació, sinó que s’ha treballat amb una petita mostra de bits, seleccionada a partir del criteris següents: la seva relació amb els objectius de la campanya, l’impacte de la seva difusió i la seva idoneïtat com a element publicitari. Al llarg d’aquest procediment, i amb l’objectiu d’aportar una informació més significativa, il·lustraré les meves argumentacions amb algunes cites literals extretes dels llocs web que són objecte d’anàlisi, la referència dels quals s’adjunta al final de l’article. Per triar aquests exemples s’ha valorat la seva creativitat, la seva singularitat, l’interès sociolingüístic i, en ocasions, s’ha tingut en compte la seva capacitat de provocació com a element de debat.

Els bits institucionals

Aquest grup d’emissors apleguen la major part de les col·leccions de bits que conformen el context virtual de la campanya “Dóna corda al català”. I, com no podia ser d’altra manera, el missatge principal destaca per damunt dels altres, tant per la seva magnitud i la seva estructura, com per la riquesa de procediments de difusió i impacte que fa servir.  Vegem-ho tot seguit.

Com apuntàvem més amunt, la informació del missatge principal està organitzada en una mini xarxa de pàgines web que mantenen una sintagmàtica interna i es distingeixen per una relació intertextual que es fa evident, sobretot, pel logotip de la Generalitat, la repetició dels lemes de la campanya, la imatge de la mascota, etc. Aquestes pàgines estan enllaçades mitjançant multitud d’elements contextuals que fan possible la navegació virtual, creant un circuit interactiu que es retroalimenta i al mateix temps s’expandeix cap a llocs web d’altres emissors institucionals i cap a determinades comunicacions emeses pels mitjans de comunicació i les organitzacions ciutadanes que col·laboren en la campanya. Així, per exemple, en el missatge principal hi ha enllaços amb el Consorci de NL, on es pot trobar informació del programa “Voluntaris per la Llengua”; o bé, fent un clic, el lector pot connectar-se amb el web de les emissores Ràdio Flaixbac i Flaix FM, des d’on pot participar en directe en el concurs radiofònic “El català va amb tu”; o també hom pot navegar fins al web del Grup Sardanista Montserrat per conèixer els detalls de l’expedició a l’Aconcagua organitzada per aquest grup, amb el lema El català, amb tu, més amunt i podrà sentir un tall de veu des de l’Aconcagua d’un dels muntanyencs, o veure un vídeo de l’expedició, com a testimoni de l’arribada de la Queta muntanyenca al cim del pic més alt del continent americà; etc. etc.

Òbviament aquest missatge institucional es transmet en català, però s’ofereixen altres llengües alternatives: aranès, castellà, francès i anglès. Hi he trobat a faltar l’italià i l’amazic, la primera pel fet de ser una llengua que conviu en contacte amb el català a l’Alguer, i la segona perquè algunes fonts consideren que és la tercera llengua més parlada a Catalunya, després del català i el castellà, si més no en l’àmbit familiar. D’altra banda, penso que també s’hauria pogut picar l’ullet a l’euskera i al gallec com un senyal de complicitat compartida.

Si analitzem les característiques dels recursos lingüístics utilitzats en el missatge principal, veiem que es tracta d’un text publicitari d’acció indirecta que compleix la doble funció d’informar i persuadir. Informa sobre els objectius de la campanya i sobre tot del ventall d’activitats que estan planificades i, alhora, amb la intenció de crear el desig d’usar el català en les comunicacions interpersonals, utilitza una estratègia persuasora a través d’un seguit d’arguments. Així, per exemple, quan diu:

–   “perquè no passa res si t’equivoques”, s’adreça als nocatalanoparlants i prova d’alliberar-los de l’ansietat que els pot produir el canvi de llengua, pel fet de no dominar-la suficientment.

–   “perquè és important que convidis els altres a parlar en català”, s’adreça als catalanòfons i imposa una sanció moral, ja que suggereix subtilment que, si volem estendre l’ús del català, cal que comencem per abandonar la norma d’adaptació al castellà.

–   “Dóna corda al català. Quan fas amics. Quan rius, parles, crides, balles, vas de marxa…”, s’adreça especialment al jovent i intenta crear una imatge positiva i distesa de l’ús del català, per tal d’afavorir un canvi en els usos lingüístics informals de la gent jove.

Per acabar, em vaig fixar en l’ús dels diversos procediments de difusió i en l’aprofitament dels recursos multimèdia i vaig poder comprovar que, efectivament, des de les pàgines web del missatge publicitari de la DGPL s’ofereix una enorme varietat de procediments i recursos propis d’aquest mitjà. Així, hom pot baixar-se al seu PC fitxers de text, d’imatge o de veu que contenen diversos elements publicitaris, com ara: pòsters, espots de TV, falques de ràdio, etc.; es poden escoltar i descarregar diferents versions de la cançó “El català va amb tu” . Així mateix, es poden baixar al mòbil uns fons de pantalla de la Queta o les melodies de la campanya, o es pot participar en un concurs de missatges versàtils a través d’un SMS.

Hi ha també diferents jocs multimèdia per jugar en xarxa, es pot participar en un campionat d’escacs a través d’Internet: “Fes escac i mat a la Queta” i també es pot comprar a través de la xarxa “La veu dels Kats”, un còmic amb contingut sociolingüístic, etc. etc. Tot plegat, dóna una imatge moderna i actualitzada d’una campanya institucional que deixa bona boca, encara que a cop d’ull no es pot apreciar si aquesta proposta interactiva ha tingut gaire èxit entre els usuaris.

En poques paraules aquest és el resultat de l’anàlisi del missatge principal de la campanya publicitària a la xarxa Internet. A continuació, observem que la resta de comunicacions institucionals integrades en aquesta xarxa, compleixen essencialment una funció informativa, tot mantenint una relació intertextual important a través dels elements més significatius de la campanya publicitària: la mascota i els lemes.  En aquests llocs web s’hi pot trobar informació detallada sobre diferents actuacions per la promoció de l’ús del català i també tota mena d’informació sobre altres programes institucionals relacionats amb l’ús del català, com ara: cursos de català adreçats als ciutadans i als immigrants, la presentació de campanyes municipals complementàries o de suport, etc. Només en citarem alguns exemples: el butlletí virtual de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat; el web de l’Àrea de NL de Ajuntament d’Alcúdia (Balears) que recull un llistat de notícies i opinions de testimonis que parlen sobre la Campanya i sobre  l’ús social del català; el “Portal del hispanismo” , allotjat al web de l’Instituto Cervantes, on es comunica el sumari del núm. 33 de la revista Llengua i Ús, dedicada a difondre la campanya “Dóna corda al català”,  i la pàgina web de la “Dirección General de Normalización del Euskera de la Diputación Foral de Gipuzkoa”.

Els bits reporters

Els bits que treballen pels mitjans de comunicació, actuen amb tota la lògica i compleixen la funció que els correspon: informar sobre la campanya i transmetre l’opinió dels professionals del periodisme, dels polítics, i de la ciutadania en general, sobre aquest tema. Les comunicacions d’aquest grup d’emissors mantenen igualment una relació intertextual, especialment a través dels elements repetitius dels lemes o de jocs de paraules en els títols dels articles, com ara:  “Donem corda” (títol d’un article d’opinió d’Isabel Clara Simó a l’Avui), o  “Dóna corda… al cotxe” (article de Salvador Montalt sobre el cinema en català, publicat al Recull de Blanes i penjat posteriorment a la bloc de l’autor).  

En aquest grup d’emissors hi trobem representació de tot tipus de mitjans de comunicació, començant per mitjans electrònics com VilaWeb o Terra , passant per les edicions electròniques dels diaris, els portals de les emissores de TV i de ràdio, fins arribar a la premsa escrita tradicional que, com és el cas dels articles citats més amunt, els podem trobar en format pdf o citats íntegrament en webs o blocs dels propis autors o també d’altres emissors[2]. Com a exemple citarem, per la seva singularitat, una notícia publicada pel diari electrònic VilaWeb que informa sobre un curs de llengua catalana adreçat als imams del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, impulsat per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. La notícia destaca que el curs ha estat adaptat a la realitat del col·lectiu i ha treballat alguns fragments de la versió catalana de l’Alcorà. I, com a anècdota, citaré El periòdic profètic, editat per “Harry Potter en català” que publica la llista dels cinemes on està prevista l’estrena de Harry Potter i el calze de foc en català.

Finalment, fem esment de la pàgina escrita en alfabet ? ciríl·lic , citada més amunt, que divulga un article publicat al diari electrònic rus Komsomol’skaia Pravda, de molta difusió a Rússia i també a la diàspora russa (a l’estat espanyol amb seu a Madrid i a Màlaga). L’autora de l’article és una noia russa que viu a Cornellà i que explica la seva experiència positiva com a estudiant de català i com a participant en el programa “Voluntaris per la Llengua”. La noia destaca que hi ha més voluntaris per ensenyar català que immigrants interessats en aprendre’l.

Els bits de la ciutadania

En la major part de comunicacions d’aquest grup d’emissors hi trobem elements contextuals en forma d’enllaços que permeten considerar-los com a parts integrants o integradores de la Campanya, encara que això no és una regla comuna de tots aquests emissors. En qualsevol cas, en aquestes comunicacions es manté una relació intertextual a través dels elements més identificatius de la campanya: els lemes i la mascota. Les comunicacions d’aquest grup d’emissors, a banda de cobrir una funció informativa, es caracteritzen per la seva activitat i creativitat organitzant campanyes paral·leles, o actes de suport a la campanya i divulgant opinions de personatges rellevants de la cultura. Per la brevetat de l’article és impossible donar compte de totes les accions interessants i creatives, promogudes per les organitzacions polítiques i ciutadanes,  així que només en citarem uns exemples.

Per la seva singularitat i el seu interès sociolingüístic, destaquem el núm. 6 del butlletí electrònic “Vediau”, veu del partit polític “Unitat d’Aran”, en el qual s’informa que el diputat i secretari general del partit, va demanar al secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya l’extensió a l’aranès de la campanya “Dóna corda al català”.  I afegeix:

“Segontes eth pòrtaveu d’UA en Conselh, eth sòn grop presentarà ena maxima institucion aranesa ua iniciativa tà fomentar er usatge dera lengua occitana ena sua varianta aranesa.”

També pel seu valor sociolingüístic i per la seva creativitat, citem de manera especial el web de l’associació Veu Pròpia, una associació de nous catalanoparlants que presenten una campanya paral·lela amb els lemes “Adopta el català” “Adopta el valencià”, divulgada en set llengües: català, castellà, amazic, àrab, quítxua, romanès i anglès[3]. L’objectiu d’aquesta acció – diuen – és “transmetre l’experiència d’haver adoptat la llengua comuna, per ajudar les persones que estiguin fent el mateix procés”. Però en realitat la campanya va encara més enllà. Si en fem una lectura més profunda ens adonem que a través dels  seus missatges associats s’intenta promoure unes actituds ecolingüístiques i de cooperació entre els seus associats i entre la població en general, cosa que aporta clarament un valor afegit a la campanya publicitària.

 “El català et necessita per créixer”. És una llengua plena de vida, però li cal la teva protecció”

Fem notar també que els sindicats destaquen com a emissors de missatges relacionats amb la campanya i, d’entre tots ells citarem el Portal de l’educació intercultural “Aula Intercultural” – del sindicat FETE-UGT, pel seu impacte divulgatiu a través de la xarxa, ja que no es limita a donar informació sobre el missatge publicitari institucional, sinó que inclou una gran quantitat d’enllaços, articles a text complet i recursos didàctics relacionats amb l’ensenyament i la promoció de l’ús del català per a estrangers.

Si ens fixem en els missatges emesos per les ONG, observem una representació molt àmplia d’aquest sector, d’entre els quals destacarem també pel seu impacte a través de la xarxa, el web del “Racó Català”, (un col·lectiu que vol ser un punt d’informació dels Països Catalans a la xarxa, un altaveu per divulgar les tasques socials en favor del catalanisme i un fòrum d’opinió) i els webs de les agrupacions ciutadanes que vetllen per la bona salut de la llengua catalana, com la “Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL)”, la “Plataforma per la Llengua”,  “Òmnium Cultural”, etc. [4]

I no podem tancar aquest apartat sense citar la participació del Barça en la campanya, pel seu valor divulgatiu, a través d’un vídeo en el qual els jugadors repeteixen els eslògans de la campanya.

 

Els bits personals

Una petita part de bits, corresponen a les opinions individuals – a favor o en contra de la campanya -, publicades en alguns fòrums i blocs personals. Pel que fa als fòrums, hem de dir que molts d’ells s’allotgen en webs que pertanyen als grups d’emissors descrits fins ara, però s’ha decidit incloure les opinions dels seus participants en aquest apartat tenint en compte el seu caràcter personal.

Com en els casos anteriors, s’observa que existeix una relació intertextual entre aquests missatges, bé sigui a través de la repetició dels eslògans publicitaris, amb la presència del nom o la imatge de la mascota, o bé a través de jocs de paraules o expressions que només tenen sentit en el context de la campanya, com ara parlar de “el Dentoles” per referir-se a la Queta, o bé convidar la gent a fer comentaris al fòrum amb un suggeridor “parleu sense vergonya”, etc.  En alguns blocs personals també s’hi pot localitzar algun article sobre la campanya aparegut als mitjans de comunicació i algun element contextual que permet al lector enllaçar amb el missatge principal emès per la DGPL i que, en la majoria de casos, serveixen per ampliar les informacions dels autors o per reforçar les seves opinions.

Val a dir, que cercant informació rellevant en aquestes pàgines personals, una se sent una mica incòmoda, com si estigués  mirant un espai d’intimitat pel forat del pany, una mica “paparatzzi”, per entendre’ns, però ràpidament una s’adona que, precisament, Internet és un món virtual que no es regeix pels mateixos tòpics o tabús del món real, i que totes les persones que hi publiquem, acceptem d’entrada compartir les nostres opinions amb  la resta de mortals.  Així que no m’he pogut estar de fer una selecció de missatges – forçosament reduïda per problemes d’espai – i reproduir-ne alguns fragments en un document annex, per tal de poder compartir la frescor i l’espontaneïtat d’aquestes comunicacions, vistes com un exemple del que podria ser una avaluació popular de la campanya.

Per acabar… 

No voldria caure en el tòpic de quantificar el nombre de bits que estan implicats en donar corda al català a través d’Internet, ja que l’extensió d’aquesta xarxa virtual que acabem d’analitzar no significa per ella mateixa l’èxit de la campanya, no oblidem que hi ha molta informació repetida i repetitiva que no afegeix forçosament una etiqueta de qualitat a l’acció publicitària.

En canvi, si que podem intentar fer una valoració sobre l’assoliment de l’objectiu principal de la campanya institucional que pretenia promoure l’ús interpersonal del català , en el cas que ens ocupa representat per l’ús que se’n pugui fer a xats i fòrums virtuals. Bé, doncs, si observem aquestes comunicacions notem que fins i tot per escrit es manté la norma d’adaptació al castellà, alguns interlocutors justifiquen el seu comportament amb arguments i excuses, d’altres, s’adapten al castellà de manera automàtica fins i tot quan defensen la campanya en front dels seus detractors… És fàcil inferir que si es tractés d’una interacció cara a cara la cosa aniria bastant pitjor.

Pel que fa als procediments tecnològics utilitzats, hi he trobat a faltar l’ús de videoconferències i la difusió a través de càmera web – webcam – d’imatges i veu de determinats actes o espectacles en català. I, sobretot, hi he trobat a faltar una organització i dinamització eficaç de fòrums i xats – escrits i orals – que fessin possible un intercanvi d’opinions sobre el missatges publicitari i sobre el tema de l’ús interpersonal del català.

Amb tot, s’ha de valorar que la construcció d’una xarxa virtual per difondre la campanya publicitària, ha estat un pas endavant encertat per arribar a la gent jove. El segon pas podria consistir en intentar compartir i transmetre els valors sobre la llengua que formen part de l’imaginari de la societat catalana i que són a la base cognitiva i afectiva d’aquesta societat. Uns valors, d’altra banda, que molts de nosaltres percebem subjacents en aquesta campanya, però que no s’ha aconseguit fer-los  visibles per a tothom. Precisament, un bon missatge publicitari ha d’actuar implícitament sobre aquest imaginari comú, per tal de crear necessitats i hàbits socials relacionats amb els valors que es volen promoure.

Aquesta campanya ha iniciat amb valentia el compte enrere d’un procés de canvi en els usos lingüístics interpersonals, però encara queda molta feina per fer. Si us ve de gust, us convido a prendre el pols de la situació, a través d’una mostra de les opinions personals que alguns internautes han deixat penjades a la xarxa i que ara podeu trobar a l’ANNEX. Gaudiu de la lectura i que no s’abaixi l’ànim.

 [Període de cerca a través de la xarxa: octubre 2006/gener de 2007. Actualització dels enllaços: octubre, 2011]

Bibliografia

Areny i Cirilo, M. D.,  (2004)“Campanyes i programes institucionals per a promoure l’ús de la llengua”, Butlletí virtual del Cercle XXI, núm. 2 [en xarxa] [darrera consulta: octubre, 2011]

Grup català de sociolingüística (2003). “L’ús oral del català. Dades, reflexions i propostes”. Treballs de Sociolingüística Catalana, n. 17. Benicarló: Onada Edicions. [en xarxa] <http://www.raco.cat/index.php/TSC/issue/view/16746> [darrera consulta: octubre, 2011]

Pueyo, M. (2006) “Parlar català, ser immigrant”. El Periódico, 05/01/2006. p. 5. [en xarxa] [darrera consulta: octubre, 2011]

Secretaria de Política Lingüística  (2006). “Dóna corda al català”. Llengua i ús, núm. 33, p. 4-11 [en xarxa] http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/33_524.pdf [darrera consulta: octubre, 2011]

Simó, M.; Solé Camardons, J.; Torrijos, A.. (2006). «Aproximació a l’avaluació de la campanya “Dóna corda al català” (I). A: Llengua i ús: revista tècnica de normalització lingüística, núm. 35, pàg. 26-32. [en xarxa] [darrera consulta: octubre, 2011]

Simó, M.; Guerrero, A.; Nadal, M.; Solé Camardons, J.; Torrijos, A.. «Aproximació a l’avaluació de la campanya «Dóna corda al català» (II). A: Llengua i ús: revista tècnica de normalització lingüística, 1r semestre 2006, núm. 36, pàg. 26-35. [en xarxa] [darrera consulta: octubre, 2011]

Torres, M.; Payrató, L. “El català dels joves en els xats, correus electrònics i missatges a mòbils: una nova varietat col·loquial?” [en xarxa] <http://www.softcatala.org/articles/article04.htm>[data consulta: 30/11/2006]

Donem bits al català 

Annex 


Selecció de textos que parlen sobre la campanya “dona corda al català”, escollits a partir d’una mostra de fòrums, webs i blocs personals localitzats a la xarxa internet.[5]

Aquest recull de textos, o fragments de textos, pertanyen a diferents autors, el nom dels quals s’indica entre claudàtors a l’inici o al final de cada text, juntament amb l’adreça electrònica de referència. S’ha mantingut intacta  l’ortografia i l’expressió original dels missatges, per tal d’evitar la manipulació de l’estil o dels recursos propis d’una varietat col·loquial emergent propiciada per les TIC.

No he volgut presentar-los com un corpus, o una col·lecció de textos aplegats amb l’objectiu de fer-ne una anàlisi lingüística fora del seu context, perquè no és així com els veig. Jo els veig més aviat com un text col·lectiu construït dins un mateix context virtual i dins un mateix període de temps, determinat per la durada de la campanya “Dóna corda al català”. Fora d’aquestes condicions espai/temps, aquests textos quedarien mancats de sentit.

La meva contribució es redueix a agrupar-los sota uns petits titulars que organitzen la informació i responen a una interpretació personal de l’autora d’aquest article.

Elaboració del recull: M. Dolors Areny i Cirilo

Hi ha qui aplaudeix la campanya amb entusiasme

[Yol . . . anda ha dicho]: “doncs a mi m’ha molat molt la campanya… t’asseguro q en ple deliri febril la cançó va quedar gravada al meu insconscient… i no me al treia de sobre… parla sense vergonya… parla en català…” < http://popcorn.euniceproductions.com/archives/2005/02/01/dona-corda-al-catala >

[Noelia ha dicho]: “Hola tothom, sòc de fora, visc a catalunya i encara estic aprenen català i em sembla una campanya genial !!!! Moltes gràcies catalunya per donar-nos tantes facilitats!!!!! (…)

< http://popcorn.euniceproductions.com/archives/2005/02/01/dona-corda-al-catala >

[Yanina ha dicho]:  “A mi me encantaaaaaaaa, jajaja. Se hablarlo pero no escribirlo…. bueno de cualquier forma estoy a favor de que se haga campaña para que se extienda entre toda la población. Perp tb creo q la gente normal catalana deberia hablar todo el tiempo en esta lengua para que los extranjerosa tengan incentivos a hablarlo.” < http://popcorn.euniceproductions.com/archives/2005/02/01/dona-corda-al-catala >

Altres argumenten a favor

[Rosalía ha dicho]: “L’anuncì no es molt allà. Pero la música es molt bona. A mi em sembla, que s’han de fer bons anuncìs per promoure el català. A mes, molta gent que viu a catalunya no el parla per por a fer-ho malament. Sembla que entre tots ens haurem de fer costat i ajudar-nos a escriure i parlar bè en català I mès ara amb tota aquesta merda d’allo de l’estatut, que sembla que tota espanya hi es encontra nostra.  Un petonet desde la terra de les taronges.”< http://popcorn.euniceproductions.com/archives/2005/02/01/dona-corda-al-catala>

“Doncs jo crec que són útils, sobretot per les persones que l’han après però els hi fa vergonya. Per exemple,  l’any passat quan estava a la parada de la Plataforma per la Llengua una dona se’m va acostar i em va dir que des que havia sentit l’anunci, ‘parla sense vergonya, parla en llibertat’, ja no li feia tanta vergonya parlar-lo i no tenia tanta por en equivocar-se.” [per Nöaa]

< http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 >

“(…) Pels immigrants nouvinguts crec que aquestes campanyes van bé, per si no sabien encara que

estan a Catalunya i no exactament a Espanya.” [per miqa]< http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 >

Alguns deixen fluir els sentiments nacionals

“Espero que serveixi de quelcom, tot i que opino que només la independència solucionarà el problema de la llengua”. [per El_Xueta]  < http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 >

[Laia ha dicho]: “M´ha semblat un anunci super divertit a tingut molt d’exid i asobra en català la millor llengua de tot el món!Visca catalunya!I visca els catalans!”

< http://popcorn.euniceproductions.com/archives/2005/02/01/dona-corda-al-catala >

[marta ha dicho] “el anunci està molt be!!! a veure si tothom de catalunya parla català d’una vegada. VISCA CATALUNYA!!!!!” < http://popcorn.euniceproductions.com/archives/2005/02/01/dona-corda-al-catala >

També hi ha qui augura l’èxit de la campanya fins i tot per lligar

“Sembla ser que des de fa uns dies que ja sona per locals nocturns. Desconec si és la versió que escoltem en els anuncis o un DJ ha fet un maxi-single extended version (que era una de les denominacions de les versions ampliades i ballables de qualsevol cançó, quan aquestes es gravaven en vinil).  En tot cas, la cançó del Dentoles ( que diria el Partal), la del ‘dóna corda al català’ ha entrat en el circuit musical nocturn. Si això té continuïtat (a veure si arriba al més alt del top ten de qualsevol d’aquests que hi ha a les radiofòrmules) la campanya, vulguent o no, haurà entrat en un territori advers a la nostra llengua, l’oci nocturn. Diuen els especialistes que en el camp de les relacions humanes, especialment nocturnes o de recintes tancats, el català ha perdut terreny. Es a dir, la gent lliga en castellà. Ara, a base de que els hi matxaquin la tonada es possible que molts parlin en català i quan s’equivoquin no contestin en castellà. Clar que, si no som tant optimistes (som catalans!), podem pensar que molts joves d’ara facin el mateix que nosaltres fèiem fa anys. Anàvem acompanyant la cançó amb un murmuri i quan arribava la tornada cridàvem ‘…its a wonderful, wonderful life…’. I amb això ja en teníem prou per creure que sabíem anglès i que la vida era meravellosa.” [miQuel]

< http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/7291 >

Uns altres comuniquen els sentiments personals

“Jo sóc barcelonina. Comença la festa de Barcelona, la Mercè. Sóc nascuda a l’Aragó però consideraria inadequat no haver fet l’esforç de parlar i entendre la llengua catalana. Als nens i nenes, els futurs ciutadans de Catalunya, se’ls ha de fer estimar la seva llengua.

He sentit el discurs a la televisió i m’ha agafat el punt per fer aquest article. Quan no hi ha riscos pot ser no seria inadequat, en la situació actual el sento com inadequat. Jo també em poso de dol per la nostra llengua.

Altre tema que m’ha fet deixar de mirar la tele i venir a escriure ha estat el debat que es comença a obrir sobre la campanya publicitaria de la Federació Catalana. S’ha de veure qui salta primer per saber per on van els trets.
‘donem corda al català”. Recordo els primers moments de parla de la llengua i encara que van ser esforços des d’altre sonoritat de mica he anat fent meva aquesta llengua que tant m’estimo.

Raimon ho deia ja en els setanta, ho vaig sentir a Osca, la meva ciutat natal: ‘Qui perd les seves arrels per l’identitat’ [Aura] < http://blogs.ya.com/busquedaenredada/200609.htm >

Els més romàntics … fan poesia

“Enyorant la Norma. Heu vist la campanya lingüística que s’ha empescat el govern català? Dóna corda a la boca mecànica i saltadora de somriure enlluernador i ulls expressius per guanyar parlants i àmbits d’ús del català. Què us en sembla?

Deixeu-me dir la meva. Penso que la campanya té una bona justificació i els objectius són força encertats: s’encara a un sector de parlants que té vergonya d’usar incorrectament la llengua catalana i als immigrants que no troben la necessitat d’emprar-lo perquè els interessa més conèixer el castellà.

També es destina a tots aquells que, per hac o per be, es passen al castellà quan l’interlocutor és parlant d’aquesta llengua i no poden gaudir de la llibertat de parlar la llengua pròpia en territori propi. Tenint en compte tots aquests factors, crec que el lema és l’adequat: parlo sense vergonya, parlo en llibertat i si m’equivoco torno a començar. Sembla més incissiu que el tímid tots som mestres de l’anterior govern.  (…)  D’altra banda, potser us preguntareu a què ve el títol d’aquesta bitàcola irònica sobre una boqueta entremaliada que ni sospira ni acarona la libido. Doncs, la Norma era una noieta eixerida que ja fa una colla d’anys, corria l’Any del Senyor de 1982, ens convencia que el català era cosa de tots i engegava la primera campanya mediàtica de normalització del català. Que dolça i tendra que era! Ens explicava quins eren els nostres deures i les nostres obligacions i ens vam arribar a creure que aconseguiríem revitalitzar una llengua malmesa per la dictadura.

Deixeu que faci les meves teories: penso que la Norma, vint-i-tres anys després, s’ha fet gran i s’ha adonat que amb aquella ingenuïtat no podia anar pel món. Què ha fet, doncs? Ha vist que la normalització no s’aconsegueix amb bones paraules i ha decidit ensenyar les dents, com el malvat llop de la Caputxeta, i perseguir descaradament aquells que la ignoren o que li fan mal. Definitivament, la Norma ha vist la realitat i ha madurat.  Em quedo amb la Norma, però no puc evitar d’envejar la blancor de les dents de la boqueta belluguina…” [bitàcola personal de mercè g.]

 < http://www.iesronda.org/modules/weblog/pages/mguiu/ >

I els més lluitadors ens conviden a no abaixar la guàrdia

(…) De tant en tant, de manera força calculada, van sortint a la llum pública estudis i estadístiques sobre l’estat del català. Diuen que desapareixerem. Potser sí. Tal com va la cosa i tenint en compte que això és la llei de la Selva i que el peix gran sempre es menja el petit, és molt probable que d’aquí uns centenars d’anys no siguem més que un fenòmen antiqüat del que ha estat l’evolució del llatí pels segles dels segles, i que els nostres descendents parlin una barreja de mandarí i anglès. El meu germà ja n’era conscient del que som avui quan amb pocs anyets quan un dia va preguntar: ‘Papa! Nosaltres tenim la llengua catalana?’, mentre la treia de la boca i se l’assenyalava. Però fins a quin punt pot aturar-se aquest procés globalitzador? (…) No sé fins a quin punt es pot quantificar l’utilitat d’aquest tipus de campanyes (qui no en té la músiqueta present?), que sens dubte s’han de fer. Però tinc força clar que no duen enlloc sense el compromís dels ciutadans de cada territori per mostrar al nouvingut de manera atractiva i pedagògica on ha vingut a parar i quina riquesa cultural i lingüística li pot oferir.

Estic farta de veure persones que es diuen ‘nacionalistes’ i que canvien d’idioma quan es troben davant d’un venedor o d’un cambrer de color. Això no és donar corda al català, sinó acostumar els nouvinguts a seguir ignorant on són i amb qui comparteixen el dia a dia, a fer persistir la seva marginació social i en definitiva a fer-los sentir diferents, la qual cosa els fa tancar-se encara més en els seus gettos ètnics i culturals.” (…)[holaiquetal] < http://holaiquetal.balearweb.net/blog/577/page/5 >

Però n’hi ha que són més escèptics 

“jo amb la mà al cor, crec que no farà gaire, i això és un gran problema! [per mikibca]

< http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 >

“la veritat es que em costa creure que una persona que sempre parla castellà amb els seus amics i que utilitza el castellà com a llengua preferent quan coneix a algú de cop i volta comenci a parlar català amb tothom pq un anunci li digui”. [Novnariel1] < http://forums.ccrtvi.com/viewtopic.php?p=788970 >

com a objectiu fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua.  i això entre els joves? com es pot fer això mitjançant una campanya? No vull ser cínic, però no crec que l’ús habnitual del català al meu barri de L’Hospi pugi després d’una campanya instituticional”. [per Forçaalporró]

< http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 >

 

“Gran campanya la de la Generalitat de Catalunya, molt simpàtica i que es pot convertir en tot un fenòmen, amb la conya, la gent ja canta la cançoneta cutre, i pot ser tot un fenòmen de masses. La pregunta: parlarem més català? ” [Enviado porel_libre] 

< http://usuarios.lycos.es/nutw/p/modules.php?name=News&file=article&sid=30 >

i qui no es conforma és perquè no vol…

“Home potser no serveix de forma immediata, però si que crea una mena de consciència positiva pel ús del català i sempre hi ha algú que s’hi enganxa. No crec que sigui negativa i tampoc s’ha de cansar a la gent amb el tema de la llengüa. Es allò d’anar fent però sense que cansi. (…)“ [per miqa]

< http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 >

També afloren els complexes…

“Jo de vegades parlo castellà amb les persones catalanes que parlen castellà, més que res per a veure si se’m treu l’horrible accent català de quan aprlo castellà, però qua njo parlo català i me responent en castellà no m’importa en absolut. Sí que s’hauria de lluitar contra esta imposició… [LovetATu]

< http://forums.ccrtvi.com/viewtopic.php?p=788970 >

I per reforçar els tòpics, alguns es preocupen pels aspectes crematístics… 

“una campanya molt bona, ara no vul saber el que ha costat, que sinó m’agafarà un atac de cor!” [per mikibc]  < http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 >

“Serveix d’alguna cosa aquesta campanya? És efectiva? Són diners perduts? Per què collons no ens gastem els diners en polítiques reals d’immersió lingüística, com fer tirades de diaris gratuïts plenament en català, i no ADN i altres merdes. Hi mil coses més efectives que un simple anunci.” [per Pages]

< http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 > 

N’hi ha que entonen el rèquiem pel català

“(…) El català sí que es morirà si segueix així. Potser serà d’aquí una bona colla d’anys, però ja s’està morint, perquè la gent no el sap parlar. Amb tanta influència del castellà la gent ho barreja tot, i trobareu ben poca gent que sàpiga mantenir una conversa sense ficar-hi cap castellanada. A part és el que deia al tema d’escriure sense faltes. La gent ja no es preocupa per la llengua, els importa una merda si parlen bé o no, perquè ‘ja s’entenen’. (…)  I una altra causa de la possible ‘mort’ del català és el fet que la gent, en una situació en què hi ha castellanoparlant i catalanoparlants, tendeix a parlar en castellà. I això no m’ho podeu negar. Tots els que parlem català de normal, no ens fa res parlar castellà si cal, però en canvi hi ha molta gent que parla en castellà que no la sentiràs mai parlar en català si no és a classe i perquè el mestre l’hi diu. Potser, per fer més fàcil la comunicació amb els altres, ens passem de generosos i hauríem de parlar més la nostra llengua, perquè, com diuen les estadístiques, la gran majoria entén el català perfectament. [Bacunet]< http://forums.ccrtvi.com/viewtopic.php?p=788970 > 

I  alguns… ni fu ni fa

“Ésta es la campaña que propone La Generalitat de Catalunya para promover el uso del catalán. “Dale cuerda al catalán“.  En ella, podemos ver una boca de cuerda mecánica que habla en catalán con un acento que no logro adivinar. No habla correctamente, pero dice:

“Parlo sense vergonya, parlo amb llibertat i si m’equivoco torno a començar”
Hablo sin verguenza, hablo con libertad, y si me equivoco vuelvo a comenzar

“Da la sensación de que ésta campaña va dirigida a todas aquellas personas a las que les gustaría hablarlo (que en muchos casos llevan años viviendo aquí), pero no lo hacen por verguenza a equivocarse. No digo que me guste la campaña… ehmm… pero bueno, aquí queda.”

http://popcorn.euniceproductions.com/archives/2005/02/01/dona-corda-al-catala/

“A Catalunya es fan campanyes per donar corda al català i a l’extranger diuen que el castellà esta  perseguit a Catalunya”.   [per Arkaitza] < http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 >

També n’hi ha qui estan en contra però… per raons diverses

Per anar en contra de les incoherències i a favor del cinema en català?

El català va amb tu on no hi és gairebé mai  Ahir vaig anar al multicinemes Lauren Costa Brava, de Blanes, en què habitualment s’hi projecten ben poques, poquíssimes, pel·lícules doblades al català. Ras i curt, s’hi margina la notra llengua de manera persistent i sistemàtica. Vaig anar-hi  a veure La verdad oculta (estrenada al Principat només en castellà) i, abans de la projecció, van passar el filmet publicitari de la campanya ‘EL CATALÀ VA AMB TU’. Té nassos! Pel que fa a l’empresa exhibidora, a l’hora de recollir els calés de les campanyes propagandístiques, actuen com a bons catalanets. I, quant al govern de Catalunya…, que ens diu que català va amb nosaltres, quan nosaltres no podem veure cinema en català, ni tan sols en unes sales que han estat finançades per l’Institut Català de Finances. D’això se’n diu llençar un missatge publicitari equivocat, malaguanyat. I el pitjor és que, enllà del malbaratament dels fons públics, al damunt seguirem sense veure’n, de cinema en la nostra llengua.  Fa una setmana, mentre esperava que comencés ‘Volver’ d’Almodóvar, em van passar el tràiler de TIRANTE EL BLANCO, en castellà, a les mateixes sales on ara em diuen que ‘EL CATALÀ VA AMB MI’. Que se’n vagin a pastar fang!” [vador]

Comentari:

“Les intencions de la Queta… i d’en Tirante. Certament, la campanya de la Queta (que és el nom de la mascota de l’anunci) és una fal·làcia; ens vol fer creure que el poc ús que es fa de la llengua catalana és responsabilitat nostra. I és clar, amb una boqueta cantaire la Generalitat en diu que anem al cine, a veure LA pel·lícula que -a mode d’almoina nacional- ha decidit doblar a la nostra llengua. És a dir, la identitat nacional entesa com a sacrifici. Ens conviden a entonar el ‘mea culpa’ i ha disculpar-nos per ser catalans, que és un pes que -en un rampell de catalanisme catòlic- carreguem de molt bon grat a l’esquena. Si seguim els seus consells arribarem a la fi dels nostres dies amb l’immens regal de morir corbats pel pes de la nostra feixuga càrrega nacional i podrem dir, plens d’orgull, que ho fem mirant a terra, la nostra terra! Diguem-ho clar: el discurs de la campanya és el somni de tot nacionalista victimista, una herència pujolista de la que, pel que sembla, no ens en podem desempallegar. … [ Joan]

< http://blocs.mesvilaweb.cat/vador/cat/307/page/2 >

Per patriotisme?

“Jo personalment trobo vergonyant aquesta campanya.  El català passaria a ser eina vehicular si es dignifiqués la nació. No caldria haver de sofrir aquest màrqueting barat que ens condemna al ‘fet diferencial’. Que us arriba més… l’anunci de la Queta? o, per exemple, el següent vídeo?

http://youtube.com/watch?v=gcbc-EA6O5s . Salut i dignitat.” [per kapdea]

“Home és que aquest video és dels grans… “ [per El_Xueta]

< http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 > 

Per passotisme?

“(…) penso que se passen una mica en el tema este… Joder, d’entrada dubto molt que no te donin una feina per no parlar català i més tenint en compte que hi ha molta gent de fora (i no me refereixo a immigrants d’altres països, sinó als espanyols) i Barcelona n’està plena. Per l’altre cantó tenim l ode ‘un 96% l’entén; un 88% el parla; un 88% el sap llegir i un 80% el sap escriure segons dades del cens de 2001 (…) només un 44% de joves de Catalunya té el català com a llengua habitual’. Per favor, però així de que serveix que ensenyin català? Molt bé, l’entenen, el saben parlar, etc. Per`odeque serveix si no l’acostumen a utilitzar? Personalment crec que dona igual, estem a una nació bilingüe, no? Per a que tanta dèria e nque la gent parli català? A l’escola ens el fa nsaber i ja el sabem, on està el problema? No continuem entenetn-mos tots igual de bé encara que jo parli català i l’altra persona castellà?  Se pensen que el català es perdra, i no és així, o si no que ampliin les fronteres de barcelona i arribi nfins a les Terres de l’Ebre (perexemple) que potser el percentatge canvia i tot. “ [LovetATu]

< http://forums.ccrtvi.com/viewtopic.php?p=788970 >

“Doncs a veure, jo normalment parlo castellà així però si he de parlar català doncs el parlo perquè m’és totalment igual. Tot i que aquesta campanya al trobo una xorrada, perquè el català mai es perdrà i les estadístiques ho demostren i a més perquè no farà cap efecte. Els castellanoparlants no començarem a parlar català pels decosits i viceversa així que en la meva opinió perden el temps de mala manera xD (…)” [Neskah] < http://forums.ccrtvi.com/viewtopic.php?p=788970 >

Per una qüestió de drets?

“El català no es perdrà, ha passat crisis pitjors i sempre ha sobreviscut. Potser contra el que s’hauria de lluitar no es contra la llibertat individual d’una persona per parlar la llengua que vulgui, si no contra la idea de que una llengua és més important que l’altra, per exemple que les persones catalanoparlants puguin parlar català amb una persona encara que aquella persona contesti en castella sense que es consideri de ‘mala educació’ [Novnariel1] < http://forums.ccrtvi.com/viewtopic.php?p=788970 > 

Serà per les peles? 

El dinero público del nacionalismo. ¿En qué se gastan el dinero de los ciudadanos los gobiernos nacionalistas? (…) Una parte importante de los presupuestos de las comunidades ‘históricas’ va a parar a la publicidad de la lengua que se presenta como única y propia del territorio correspondiente.  El catalán y el vasco reciben enormes sumas de dinero público para sostener campañas publicitarias, para pagar directa o indirectamente ediciones de libros que no lee nadie, o para doblar películas a esos idiomas. El argumento fundamental es que el castellano hace lo mismo y además esas lenguas están en inferioridad de condiciones. Curioso criterio frente a campañas como la que acaba de arrancar en Cataluña y que pretende darle cuerda al catalán, tal vez después de constatar que no hay manera de que ande. (…) ” <  http://nacionalismo.blogs.com/byebyespain/2005/01/el_dinero_pblic.html

O, simplement,  per anar en contra del català i de Catalunya?

“Dona corda al català. Este es el título de la campaña de acoso encubierto que la Generalidad de Cataluña ha puesto en marcha. ‘El Govern’ pretende, de nuevo, imponer el uso del catalán en el ámbito privado. ¿El objetivo? Los jóvenes que tienen conocimientos de catalán, pero que voluntariamente optan por comunicarse en español. La Generalidad considera esta actitud subversiva, y por lo tanto, no duda en apalizar a la juventud con mensajes carentes de sentido. Sobra decir que esta estúpida campaña se sufraga con los impuestos de todos los contribuyentes. ¡Vaya una manera de despilfarrar el dinero! Los jóvenes tenemos otras preocupaciones y lo último que queremos oír, es que lengua debemos emplear. Este tipo de campañas dejan a la Generalidad, como institución, en un pésimo lugar. Vamos, es patético. Os proponemos un giro a esta campaña: ‘Dale caña a la Generalidad’ ¿Qué os parece?” [posted by Movimiento AntiCatalanista at] < http://anticatalanista.blogspot.com/2006/03/dna-corda-al-catal.html >

La lengua, nueva oenegé. Pujol tuvo su Norma lingüística, el tripartito quiere la suya. La Generalidad catalana convierte la militancia de la lengua en una oenegé. Una de las pesadillas recurrentes de los nacionalistas presenta sus respectivas regiones como lugares poblados por inmigrantes de aspectos raros que utilizan lenguas extrañas, mayormente el castellano (…). El invento tripartidario de estos padanos de andar por casa se llama Voluntaris per la llengua, que significa lo que parece, y se enmarca dentro de una campaña bautizada como Dóna corda al català, dale cuerda al catalán. (…) La idea, como siempre, es lograr que el ciudadano sienta que no es políticamente correcto hablar castellano. Que no debe hacerlo. Y si eres inmigrante, menos todavía. Tú has venido aquí para integrarte, ¿verdad? Para encontrar trabajo, para que te alquilen un piso. Venga, decídete, pídemelo en catalán (…).

http://nacionalismo.blogs.com/byebyespain/2005/01/la_lengua_nueva.html

I, és clar, algúns es defensen – o ens defensen – dels atacs com poden

“ (…) mientras pierdes el tiempo haciendo blogs con nostalgia de la lengua grande y libre, los catalanes y los vascos tienen la sensatez de apoyar a gobiernos que invierten fondos para el cuidado de su patrimonio cultural y lingüístico. Que así sigan, hasta enterraros en el mar. Y los que soportamos gobiernos regionales del mismo signo fascistoide que este blog tenemos por lo menos el alivio de disfrutar lo mucho que os mortifica. Gora Euskal Herria y Visca Catalunya. Y Castilla libre de peperos, joder! [Publicado por: Xin]   < http://nacionalismo.blogs.com/byebyespain/2005/01/la_lengua_nueva.html >

“(…) Yo soy catalano parlante y en la vida se me ocurriria hablarle en catalan a alguien que no me entiende, pero el catalán, a diferencia del euskera, viene del latin, como el castellano, frances, italiano, etc. y tiene muchisimas raices comunes, cualquier persona que lleve en Catalunya unos pocos meses lo entiende a poco que se esfuerce, y la mayoria lo entienden, pero muchos no lo hablan. La campaña que poneis a parir, y las que se han hecho hasta ahora eran necesarias para recuperar una lengua que gracias al franquismo estaba herida de muerte. Afortunadamente hoy ya podemos hablar de ‘normalidad’, pero aun recuerdo cuando decian ‘pero como se va a explicar física cuántica en catalán!’, pues con normalidad, que es como tratamos de hacer aqui las cosas, otros las hacian ‘por cojones’ y así les ha ido.  (…)” [Publicado por: Vicenç] < http://nacionalismo.blogs.com/byebyespain/2005/01/la_lengua_nueva.html >
“(…) No se quien tiene tanto interés en crear una web tan deplorable como esta. Tan súcia y llena de odio. Yo soy catalán. Sí, lo soy, y no me da vergüenza decirlo. Lo que me da mucha vergüenza es que cerca de mi región existan ideas tan anticuadas y estupidas como las que reflejaís aquí. Ya no se trata de política. Se trata de cultura y respeto, y creo que eso es lo que les hace falta a los creadores de esta ‘web fascista emmascarada.  (…)’ [Publicado por: Albert]

< http://nacionalismo.blogs.com/byebyespain/2005/01/la_lengua_nueva.html >

I de la mascota què se’n diu?

Males llengües diuen que li ha sortit una cosina germana…

Còpia sense vergonya, còpia amb llibertat…  Ai, ai, ai. Al nostre amic dentoles li ha sortit un germà clavadet, clavadet. Gràcies a la nostra magnífica xarxa d’agents (gràcies cosineta ‘P’) ens trobem que algú a sou de tots, còpia sense vergonya, còpia amb llibertat. Poca feina que tenim i ja ens hem liat!. Ara que haurem de fer? Parlar català (o valencià)?, rentar-nos la dentadura?, apendre alemany (o austriac) per saber que ens diuen… Massa coses, massa. Esperem, si més no, que el pressupost de la campanya, sigui ajustat (vaja, que no hagi plus de creativitat). Aclariment: el dentoles, amic, amic, tampoc és que ho sigui… Vaja, que la campanya, pel nostre gust, casposa també ho és, o no? I si a més a més és copiada… doncs anem bé!. Actualització: Uix… ni exclusiva del nostre servei d’espionatge ni llets… si ja sortia a Can Godó dilluns! Farem purga i reduirem la plantilla del servei d’informació”.

[albert] http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/7326 >

A Alemanya també donen corda al català…

Parla sense vergonya…               …copia amb llibertat… XD… http://www.theramed.de/download_des_spot.htm?hmp=6&ump=48

Theramed és una marca de Schwarzkopf & Henkel (uf, quin nom…)

[Enviat per Jun]    < http://www.deuvosguard.com/modules.php?name=News&file=article&sid=252 > 

I mentre alguns no li troben cap gràcia …

(…) Ara bé, el que no m’agrada gens és la mascota: més que una boca evocadora de mil i un plaers (com les dels anuncis de dentifricis, o de xiclets refrescants i deliciosos, o fins i tot els llavis i la llengua provocadors dels Rolling Stones) sembla una dentadura agressiva que no atura mai una xerrameca repetitiva i emprenyadora. L’Ermengol, l’humorista gràfic del Segre, en l’acudit del dimecres, diu que probablement és la dentadura perduda d’algun ancià que no deixa de tremolar en aquests dies de fred. Els de l’APM també en fan conya i gosen dir que és Fraga qui l’ha perdut i que, a partir d’ara, encara se l’entendrà menys (no sé si es refereixen a la seva articulació de sons o a l’estructura profunda de tot allò que diu… i sense condó!). Ara només ens queda estar a l’aguait del nom que se li posarà per votació popular. Demà ja ho sabrem! Podrem tornar a escriure’n fent conya? (…)[bitàcola personal de mercè g.] < http://www.iesronda.org/modules/weblog/pages/mguiu/ >

… altres ja li han atorgat la categoria de símbol nacional i figura al costat de la barretina

Preguntes

1.- Què és un símbol?
2.- Què és un himne?
3.- Quins són els símbols de Catalunya?
4.- Què és la Creu de Sant Jordi?
5.- Quin és l’himne oficial de Catalunya?
6.- Què celebrem durant la diada de l’onze de setembre?
7.- Pots explicar la llegenda de Sant Jordi?
8.- Escriu el nom de les sardanes que coneguis.
9.- On es troba el pi de les tres branques?
10.- Cerca el nom i l’origen de dues colles castelleres actuals.
11.- Què és el virolai?
12.- Escriu el nom de les havaneres que coneguis.
13.- Descriu com són les muntanyes de Montserrat.
14.- Quin és l’origen de la barretina?
15.- Què és la Generalitat?
16.- Quin nom rep la mascota de la campanya ‘Dóna corda al català’?

< http://www.xtec.es/~mlluelle/caceres/simbols.htm >

I per acabar serà millor que fem una  mica de  broma…

L’acudit  < http://www.racocatala.cat/article.php?id=10315&llindar=2&mode=4 >

 “ja et fotran ja, aquets anuncis valen un fotime i la veritat veure com una dentadura em diu parla en català, no em convenç molt. [per mikibca]


[1] El període de recerca a través de la Xarxa va finalitzar el gener de 2007, així doncs, a l’hora de la publicació d’aquest article, han passat gairebé 5 anys. Això fa que molts dels enllaços utilitzats ja no són accessibles, i d’altres llocs web estan redireccionats.  Ha calgut fer una nova cerca per tal de poder accedir als enllaços de referència i, en alguns casos, això no ha estat possible.

[2] Com a mostra, podem accedir a una llista d’articles consultable al Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística.

[3] Aclarim que aquestes eren les llengües d’ús de la campanya en el moment que es va fer la recerca. Posteriorment, el ventall de llengües s’ha anat ampliant i, actualment, la campanya es divulga també en: francès, xinès, rus, hongarès, portuguès, esperanto, gallec, alemany,…

[4] Tot i que les entitats esmentades van desenvolupar una intensa implicació en la Campanya i, lògicament, van tenir una presència destacable a Internet, ara ja no s’ha pogut accedir a aquests documents des de la xarxa.

[5] Tal i com he fet constar en la Nota 1 – en el cos de l’article -, hi ha diversos enllaços que són inaccessibles, cosa que queda força palès en aquesta mostra.  Tot i això, he decidit mantenir tots els missatges que es van seleccionar en el moment de la recerca, per tal de ser fidels als resultats obtinguts en aquell moment . Els missatges s’han copiat directament de les adreces de referència que consten al peu de cada missatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s