Editorial

Cercle XXI

La gestació del butlletí que teniu a les mans sobre els usos lingüístics entre els joves s’inicià fa cinc anys. Així, s’hi publiquen alguns articles ja lliurats llavors, com ara el d’en Rafa Lemus i na Dolors Areny, i d’altres que són el fruit d’experiències i d’idees preconcebudes en aquell moment i desenvolupades amb posterioritat, com els d’en Joan Solé i na Marina Solís. Més de cinc anys. I el context en què es troben immersos els joves catalans i llurs usos lingüístics s’ha modificat substancialment, sobretot si tenin en compte tant la Sentència del Tribunal Constitucional Espanyol l’estiu de 2010 en detriment de l’ús preferent del català en els àmbits institucionalitzats i socialitzadors, com ara l’escola; o la greu crisi financera, econòmica i social en l’àmbit global, que esclatà finalment el setembre de 2008.

De fet, per analitzar i interpretar una determinada situació és absolutament necessari disposar del context en què té lloc. A més, qualsevol canvi sociolingüístic respon a un procés, a una dinàmica. En positiu, doncs, el llarg procés d’elaboració del butlletí també ens permet obtener un bon diagnòstic sobre el nostre centre d’interès, per reflexionar-hi també i plantejar –per què no?– algunes hipòtesis de treball futures.

Així, el primer article que ens arriba a les mans fou el d’en Rafa Lemus qui, l’any 2006, i en
el marc dels canvis de la LOE (Llei Orgànica d’Educació), planteja el nou context quant a l’ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana basats en la competència comunicativa i, per tant, en el foment de l’autonomia de l’alumnat en aquest sentit. Per altra banda, l’autor també fa referència a la imperiosa necessitat d’integrar socioculturalment l’alumnat nouvingut en llengua catalana, i de promoure i difondre el compromís social entre tot l’alumnat quant a l’extensió de l’ús social del català.

Seguidament, a la nostra redacció virtual arriba també l’any 2006 la col·laboració de na Dolors Areny, que recull la feina de foment dels usos lingüístics interpersonals duta a terme per Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya entre la població en general, i més concretament, la jove i la nouvinguda gràcies a la campanya “Dóna corda al català”.

Per altra banda, l’any 2010 es treballen un parell d’articles més per a aquest Butlletí: el de na Marina Solís, que torna a incidir en l’àmbit de l’ensenyament secundari, però en relació
amb la importància del rol del professorat com a model en el procés de socialització de l’alumnat en llengua catalana, sia per a estendre’n l’ús social, sia per guiar l’alumnat en el
desenvolupament de llurs capacitats comunicatives, tot i que en un context poc favorable per raó de la demolidora sentència del Tribunal Constitucional.

I, finalment, en Joan Solé elabora un resum-adaptació a partir de l’estudi publicat per Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya el maig de 2010, Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana, en què revisa mites, proposa hàbits positius i fa recomanacions quant a l’ús de la llengua catalana entre els joves.

Com a colofó d’aquest Butlletí hi ha l’entrevista amb n’Albert Bastardas, que fou el president de la Ponència sobre una política lingüística per als joves del Consell Social de la Llengua Catalana, i aprovada el març de 2009: dos anys de treball i esforços per comprendre la situació dels usos lingüístics entre els joves a Catalunya i per definir-hi polítiques d’actuació, sembla que han quedat en paper mullat o amagat, però. A més de conversar sobre el procés d’elaboració de la ponència, amb Bastardas parlem sobre altres temes d’interès en relació amb la política i la planificació lingüístiques a casa nostra, i la seva perspectiva sobre la situació de la llengua catalana en un futur pròxim.

La intenció, sobretot, és que aquest corol·lari d’idees, pensaments, estudis, realitats… ens
permetin reflexionar sobre la situació actual de l’ús del català entre els joves, sia des de la
perspectiva de l’àmbit educatiu, sia des de les intervencions planificades des del Govern per incidir en aquest grup de població, amb l’objectiu comú i compartit d’avançar en l’extensió de l’ús de la llengua catalana.

Per finalitzar, voldríem recordar unes paraules de Joan Solà, il·lustre convidat a un dels sopars del Cercle 21. En el seu llibre, Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra, de 2009, Solà apunta: “La vitalitat de la llengua ve de la joventut, la vida informal i els argots, que actualment estan dominats pel castellà” (…) “Ja no existeix la llengua materna, sinó la de la televisió i el carrer”. La vitalitat lingüística, doncs, del català i entre els joves: un altre aspecto que hem de tenir present, molt present, per tirar endavant amb la nostra llengua.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s