Desè aniversari de Cercle XXI: i quins 10 anys!

Cercle XXI

Amb motiu dels 10 anys de Cercle XXI publiquem aquest número especial del nostre Butlletí, format pels articles que han escrit per a l’ocasió alguns dels convidats amb qui hem tingut el plaer de conversar durant els sopars que hem fet entre 2002 i 2012: Patrícia Gabancho, Joan Oliver, Lluís Cabrera, Bernat Joan i Muriel Casals ens han fet arribar les seves reflexions sobre diversos aspectes relacionats amb la situació de la cultura i la llengua catalanes; tanquem el butlletí amb uns textos de Joan Solà, ja traspassat, escollits i presentats per Neus Nogué. Agraïm a tots ells la seva aportació, que estem convençuts que serà de gran interès per als nostres subscriptors i lectors.

Es tracta de textos d’extensió, tema i to diferents, que reflecteixen les diverses experiències i percepcions proporcionades pels interessos i els camps d’actuació professional i cívica de cada un dels nostres convidats i col·laboradors.

Els deu anys de vida de Cercle XXI es compleixen en un moment de grans dificultats econòmiques i de greu crisi de l’Estat espanyol. Han estat uns anys en què s’han precipitat una colla d’esdeveniments que poden ser d’una importància cabdal per al futur de la nostra llengua. N’apuntem alguns d’entre els més significatius.

Des del punt de vista tecnològic, hi ha hagut en aquests anys un esclat de la difusió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, Internet, etc. Es tracta d’un àmbit molt important en què la llengua catalana s’ha anat situant prou bé, en part perquè la regulació que hi pot exercir l’Estat espanyol, sempre hostil a la nostra llengua, és limitada: actuacions com les prohibicions a la difusió de TVC al País Valencià no hi són possibles. Un exemple d’èxit en aquest camp és l’obtenció del domini .cat. Al costat d’aquests avenços, n’hi ha hagut d’altres, per exemple en el camp de la premsa (La Vanguardia, etc.) o de la comunicació de les empreses (la catalanització del catàleg d’Ikea, amplíssimament difós per les llars catalanes, etc.).

En l’aspecte demogràfic i demolingüístic, l’enorme immigració arribada al nostre país de fora de l’Estat espanyol en aquests darrers 10 anys és alhora una dificultat i un repte per al futur de la llengua. Naturalment, l’arribada d’aquesta nova població ha fet minvar el percentatge de persones de llengua inicial catalana (sense, però, fer pujar de manera estadísticament significativa el percentatge de persones de llengua inicial castellana); no hem d’oblidar, però, que a Catalunya i en altres zones del domini lingüístic la transmissió lingüística intergeneracional es manté favorable al català, cosa que és molt positiva. Per tant, hem de mirar de gestionar aquesta realitat adequadament, en el benentès que també l’actitud i el comportament lingüístic dels catalans influirà en un o altre sentit en les actituds i els comportaments dels nouvinguts i, sobretot, dels seus fills.

Finalment, en el vessant polític, en el cas del Principat (però amb efectes a la resta del territori de la llengua), l’evolució política del país en aquests anys ha estat molt ràpida i significativa arran del procés fallit de l’Estatut d’autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, minimitzat pel Congrés dels Diputats el 2006 i definitivament desactivat per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de juny de 2010. La sentència  nega el caràcter de llengua preferent per al català a Catalunya, diu que no hi ha un deure de conèixer el català equiparable al deure de conèixer el castellà, “interpreta” (sempre contra el català, sempre contra l’autonomia política de Catalunya) un munt de conceptes clau (com ara el de competència exclusiva), rebaixa el mateix valor de l’Estatut en relació amb l’ordenament jurídic espanyol, impedeix la possibilitat d’un finançament just i suficient i redueix a no-res els aspectes relacionats amb el poder judicial a Catalunya. La resposta catalana va ser la grandiosa manifestació del 10 de juliol del mateix any, que es va decantar molt clarament cap a la reclamació d’independència. Mentrestant, d’Arenys de Munt a Barcelona, es van fer les consultes populars sobre la independència de Catalunya i tot seguit s’ha constituït l’Assemblea Nacional Catalana. Tot plegat passa en un context de màxima bel·ligerància del món polític i mediàtic espanyol contra la nostra llengua en tot l’àmbit lingüístic sota dependència espanyola: multes a ACPV per transmetre el senyal de TVC al País Valencià, menysteniment de les més de 600.000 signatures que avalen la ILP televisió sense fronteres al Congrés dels Diputats, atacs pertot a la llengua a l’escola i als mitjans de comunicació públics, atacs gravíssims també en l’àmbit de la funció pública i la toponímia a les Illes Balears, recursos del PP i el Defensor del Pueblo davant el Tribunal Constitucional contra diverses lleis catalanes, i especialment contra els aspectes lingüístics d’aquestes lleis, aprovades amb ampli consens al Parlament (codi de consum, llei del cinema, llei d’immigració, llei d’educació, etc.), derogació de la llei de llengües de l’Aragó (que no oficialitzava el català a la Franja però, si més no, anomenava la llengua pel seu nom), etc.

Ens trobem, doncs, immersos en un context de greu crisi econòmica i en aquesta nova situació tecnològica, demogràfica i política. Davant aquesta realitat, sectors cada vegada més amplis de la societat catalana estan arribant a la conclusió que cal treballar per a assolir la màxima llibertat política per al país, perquè aquesta és la manera més efectiva a hores d’ara de poder fer front als reptes actuals amb els recursos econòmics, polítics i socials adequats. També, és clar, als reptes relacionats amb la normalització de l’ús de la llengua catalana, un àmbit en què, de moment, caldrà intel·ligència per a treballar en positiu i coratge per a arribar, si cal, a la insubmissió a les lleis injustament imposades a la població catalana pel poder polític i judicial espanyol. Des de Cercle XXI contribuirem a aquesta tasca procurant, com sempre, aportar-hi dades, reflexions i propostes útils, i ho farem amb humilitat, tenacitat i esperit positiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s