1. «Els alumnes castellanoparlants acaben l’escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements escolars per culpa del fet d’estudiar en una llengua -la catalana- que no és la seva?»

 

Ignasi Vila (Universitat de Girona)

Taula 1. Coneixement matemàtic. Immersió i No-immersió a Catalunya I Espanya. Quart de Primària. Curs 1993-1994. Immersió No-Immersió Espanya Nombres i operacions 61,10 52,76 61,30 Mesurament 63,39 59,29 60,80 Geometria 65,56 56,66 60,10 Anàlisi de dades 68,90 65,65 69,30 Àlgebra i funcions 61,67 53,42 58,30 Comprensió conceptual 60,44 57,23 60,80 Coneixement procedimental 69,05 60,19 66,10 Resolució de problemes 60,98 49,89 57,30 Font: Serra (1997). Serra (1997) va avaluar el coneixement matemàtic de l’alumnat de Quart de Primària mitjançant una prova diagnòstica utilitzada a tot l’Estat. L’avaluació es va fer mitjançant dos grups d’alumnat castellanoparlant del mateix nivell sociocultural, un escolaritzat en català (immersió lingüística), i l’altre en la seva llengua. Els participants eren respectivament 322 i 266 alumnes. Els resultats mostraven que l’alumnat castellanoparlant escolaritzat en català igualava, i fins i tot superava, el coneixement matemàtic dels seus iguals escolaritzats en castellà a Catalunya i dels seus iguals de la resta de l’Estat. A més, l’alumnat castellanoparlant avaluat a Catalunya era de nivell sociocultural baix, mentre que és evident que la mitjana de l’alumnat avaluat a Espanya no ho era. Taula 2. Resultats en ciències, matemàtiques i comprensió lectora. PISA 2006. Alumnat castellanoparlant de Catalunya i mitjana estatal. Ciències Matemàtiques Lectura Alumnat castellanoparlant a Catalunya 481 475 469 Mitjana espanyola 488 480 461 Font: Ferrer, Valiente i Castel (2008). L’alumnat castellanoparlant de Catalunya avaluat a PISA 2006 va obtenir resultats una mica més baixos en ciències i matemàtiques que la mitjana espanyola i una mica superiors en lectura. Certament, la mitjana espanyola no es pot equiparar a la de l’alumnat castellanoparlant, ja que a la mostra hi ha participants de parla catalana, gallega i basca. No obstant això, a manca de dades que separin els diferents grups lingüístics, la comparació dels resultats de l’alumnat castellanoparlant de Catalunya amb la mitja espanyola és l’única dada que podem utilitzar per a apropar-nos a la resposta de la pregunta inicial. Les diferències obtingudes en els resultats entre les dues mostres no són significatives, la qual cosa significa que els resultats de l’alumnat castellanoparlant de Catalunya se situa en la mitjana espanyola. Taula 3. Resultats en ciències, matemàtiques i comprensió lectora. PISA 2009. Alumnat castellanoparlant de Catalunya Ciències Matemàtiques Lectura Alumnat castellanoparlant a Catalunya 489 480 491 Mitjana a Espanya 488 483 481 Font: Ferrer, Castejón, Castel i Zancajo (2011). Les dades de PISA 2009 confirmen que l’alumnat castellanoparlant de Catalunya se situa en la mitjana espanyola. L’estudi de 2009 situa amb més precisió la comparació dels resultats de l’alumnat castellanoparlant de Catalunya amb la resta d’alumnat castellanoparlant de les comunitats autònomes que van participar a l’estudi. L’anàlisi mostra que una vegada s’ha fet la detracció de la influència del nivell sociocultural de les famílies en els resultats de tot l’alumnat castellanoparlant, els catalans castellanoparlants no presenten diferències significatives en els seus resultats amb la majoria de l’alumnat castellanoparlant de la resta de l’Estat. Taula 4. Resultats en ciències, matemàtiques i comprensió lectora. PISA 2009. Alumnat castellanoparlant de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes Ciències Matemàtiques Lectura Catalunya 503 493 500 Rioja 520 518 511 Castella i Lleó 520 523 511 Madrid 511 499 507 Navarra 519 521 506 Aragó 516 517 504 Galícia 525 506 503 País Basc 499 513 502 Astúries 511 505 501 Cantàbria 511 504 499 Múrcia 497 493 495 Andalusia 492 488 482 Canàries 470 450 467 Balears 463 466 462 Ceuta i Melilla 446 441 439 Font: Ferrer, Castejón, Castel i Zancajo (2011). Les diferències són significatives a partir de 15 punts. És a dir, pel que fa a ciències l’alumnat castellanoparlant de Catalunya sap significativament menys que l’alumnat de La Rioja, Castella i Lleó, Navarra i Galícia i sap significativament més que l’alumnat castellanoparlant de Canàries, Balears i Ceuta i Melilla, i tant com el de la resta de comunitats. Pel que fa a la lectura, l’alumnat castellanoparlant de Catalunya obté resultats significativament millors que l’alumnat d’Andalusia, Canàries, Balears i Ceuta i Melilla i els mateixos que l’alumnat de la resta de comunitats. En matemàtiques, l’alumnat castellanoparlant de Catalunya és superat significativament per l’alumnat de La Rioja, Castella i Lleó, Navarra, Aragó i País Basc i supera significativament a l’alumnat de Canàries, Balears i Ceuta i Melilla, igualant-se amb l’alumnat de la resta de comunitats. En definitiva, les diferències en els resultats no semblen relacionades amb la llengua d’escolarització sinó amb altres variables implicades en la pràctica educativa i l’organització escolar. Un bon exemple és l’equiparació dels resultats de l’alumnat castellanoparlant de Catalunya amb el de la Comunitat de Madrid en les proves avaluades. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Ferrer, Ferran; Valiente, Oscar; Castel, José Luis (2008). Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. —; Castejón, Alba; Castel, José Luis; Zancajo, Adrià (2011). PISA 2009: Avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Serra, Josep Maria (1997). Immersió lingüística, rendiment acadèmic i classe social. Barcelona: Horsori.