Taula 1. Coneixement matemàtic. Immersió i No-immersió a Catalunya I Espanya. Quart de Primària. Curs 1993-1994.
|
Immersió
|
No-Immersió
|
Espanya
|
Nombres i operacions
|
61,10
|
52,76
|
61,30
|
Mesurament
|
63,39
|
59,29
|
60,80
|
Geometria
|
65,56
|
56,66
|
60,10
|
Anàlisi de dades
|
68,90
|
65,65
|
69,30
|
Àlgebra i funcions
|
61,67
|
53,42
|
58,30
|
Comprensió conceptual
|
60,44
|
57,23
|
60,80
|
Coneixement procedimental
|
69,05
|
60,19
|
66,10
|
Resolució de problemes
|
60,98
|
49,89
|
57,30
|
Font: Serra (1997).
Serra (1997) va avaluar el coneixement matemàtic de l’alumnat de Quart de Primària mitjançant una prova diagnòstica utilitzada a tot l’Estat. L’avaluació es va fer mitjançant dos grups d’alumnat castellanoparlant del mateix nivell sociocultural, un escolaritzat en català (immersió lingüística), i l’altre en la seva llengua. Els participants eren respectivament 322 i 266 alumnes. Els resultats mostraven que l’alumnat castellanoparlant escolaritzat en català igualava, i fins i tot superava, el coneixement matemàtic dels seus iguals escolaritzats en castellà a Catalunya i dels seus iguals de la resta de l’Estat. A més, l’alumnat castellanoparlant avaluat a Catalunya era de nivell sociocultural baix, mentre que és evident que la mitjana de l’alumnat avaluat a Espanya no ho era.
Taula 2. Resultats en ciències, matemàtiques i comprensió lectora. PISA 2006. Alumnat castellanoparlant de Catalunya i mitjana estatal.
|
Ciències
|
Matemàtiques
|
Lectura
|
Alumnat castellanoparlant a Catalunya
|
481
|
475
|
469
|
Mitjana espanyola
|
488
|
480
|
461
|
Font: Ferrer, Valiente i Castel (2008).
L’alumnat castellanoparlant de Catalunya avaluat a PISA 2006 va obtenir resultats una mica més baixos en ciències i matemàtiques que la mitjana espanyola i una mica superiors en lectura. Certament, la mitjana espanyola no es pot equiparar a la de l’alumnat castellanoparlant, ja que a la mostra hi ha participants de parla catalana, gallega i basca. No obstant això, a manca de dades que separin els diferents grups lingüístics, la comparació dels resultats de l’alumnat castellanoparlant de Catalunya amb la mitja espanyola és l’única dada que podem utilitzar per a apropar-nos a la resposta de la pregunta inicial.
Les diferències obtingudes en els resultats entre les dues mostres no són significatives, la qual cosa significa que els resultats de l’alumnat castellanoparlant de Catalunya se situa en la mitjana espanyola.
Taula 3. Resultats en ciències, matemàtiques i comprensió lectora. PISA 2009. Alumnat castellanoparlant de Catalunya
|
Ciències
|
Matemàtiques
|
Lectura
|
Alumnat castellanoparlant a Catalunya
|
489
|
480
|
491
|
Mitjana a Espanya
|
488
|
483
|
481
|
Font: Ferrer, Castejón, Castel i Zancajo (2011).
Les dades de PISA 2009 confirmen que l’alumnat castellanoparlant de Catalunya se situa en la mitjana espanyola. L’estudi de 2009 situa amb més precisió la comparació dels resultats de l’alumnat castellanoparlant de Catalunya amb la resta d’alumnat castellanoparlant de les comunitats autònomes que van participar a l’estudi. L’anàlisi mostra que una vegada s’ha fet la detracció de la influència del nivell sociocultural de les famílies en els resultats de tot l’alumnat castellanoparlant, els catalans castellanoparlants no presenten diferències significatives en els seus resultats amb la majoria de l’alumnat castellanoparlant de la resta de l’Estat.
Taula 4. Resultats en ciències, matemàtiques i comprensió lectora. PISA 2009. Alumnat castellanoparlant de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes
|
Ciències
|
Matemàtiques
|
Lectura
|
Catalunya
|
503
|
493
|
500
|
Rioja
|
520
|
518
|
511
|
Castella i Lleó
|
520
|
523
|
511
|
Madrid
|
511
|
499
|
507
|
Navarra
|
519
|
521
|
506
|
Aragó
|
516
|
517
|
504
|
Galícia
|
525
|
506
|
503
|
País Basc
|
499
|
513
|
502
|
Astúries
|
511
|
505
|
501
|
Cantàbria
|
511
|
504
|
499
|
Múrcia
|
497
|
493
|
495
|
Andalusia
|
492
|
488
|
482
|
Canàries
|
470
|
450
|
467
|
Balears
|
463
|
466
|
462
|
Ceuta i Melilla
|
446
|
441
|
439
|
Font: Ferrer, Castejón, Castel i Zancajo (2011).
Les diferències són significatives a partir de 15 punts. És a dir, pel que fa a ciències l’alumnat castellanoparlant de Catalunya sap significativament menys que l’alumnat de La Rioja, Castella i Lleó, Navarra i Galícia i sap significativament més que l’alumnat castellanoparlant de Canàries, Balears i Ceuta i Melilla, i tant com el de la resta de comunitats. Pel que fa a la lectura, l’alumnat castellanoparlant de Catalunya obté resultats significativament millors que l’alumnat d’Andalusia, Canàries, Balears i Ceuta i Melilla i els mateixos que l’alumnat de la resta de comunitats. En matemàtiques, l’alumnat castellanoparlant de Catalunya és superat significativament per l’alumnat de La Rioja, Castella i Lleó, Navarra, Aragó i País Basc i supera significativament a l’alumnat de Canàries, Balears i Ceuta i Melilla, igualant-se amb l’alumnat de la resta de comunitats.
En definitiva, les diferències en els resultats no semblen relacionades amb la llengua d’escolarització sinó amb altres variables implicades en la pràctica educativa i l’organització escolar. Un bon exemple és l’equiparació dels resultats de l’alumnat castellanoparlant de Catalunya amb el de la Comunitat de Madrid en les proves avaluades.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Ferrer, Ferran; Valiente, Oscar; Castel, José Luis (2008). Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
—; Castejón, Alba; Castel, José Luis; Zancajo, Adrià (2011). PISA 2009: Avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Serra, Josep Maria (1997). Immersió lingüística, rendiment acadèmic i classe social. Barcelona: Horsori.
|