3. «Els alumnes acaben l’escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements de castellà pel fet d’estudiar (principalment) en llengua catalana?»

Montserrat Cortès-Colomé (Universitat de Barcelona)

Les dades recollides en diversos estudis, així com els resultats proporcionats per l’Instituto de Evaluación (abans Instituto Nacional de Evaluación y Calidad del Sistema Educativo, INECSE) que depèn del Ministerio de Educación, i el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSd’A) que depèn de la Generalitat de Catalunya, indiquen que el coneixement de castellà a Catalunya és equiparable —o, fins i tot en alguns casos, superior— al coneixement que en tenen els alumnes de l’Estat espanyol. Cal assenyalar, però, que les avaluacions oficials solen avaluar les competències lingüístiques bàsiques. Per tant, referirem estudis en què s’ha avaluat estrictament el coneixement de castellà, encara que també citarem resultats de competències per poder comparar el rendiment assolit amb el d’altres comunitats. Diferenciarem entre les dues etapes de l’ensenyament obligatori, Primària i Secundària, seguint un ordre cronològic.

El coneixement de castellà i les competències lingüístiques a l’educació Primària

Durant el curs 1993-1994, Serra va avaluar el coneixement de català i de castellà de 396 alumnes que cursaven de quart de Primària. Els alumnes eren castellanoparlants i procedien de famílies de nivell sociocultural baix. La meitat dels alumnes feien l’escolaritat en castellà i aprenien el català com a assignatura; l’altra meitat assistien a programes d’immersió (citat a Vila et al., 2006: 79). Al Gràfic 1 es resumeixen els resultats de coneixement de català i de castellà en funció del programa lingüístic.

Gràfic 1. Coneixement de català i de castellà en funció del programa lingüístic


Font: Serra (1997) citat a Vila et al. (2006: 79)

Les columnes de la dreta del Gràfic 1 mostren les mitjanes de coneixement de castellà; les de l’esquerra, les de coneixement de català. En tots dos casos es diferencia el nivell de coneixement de llengua escrita i de llengua escrita i oral en funció del tipus de programa. S’hi veu que els alumnes que assisteixen a programes d’immersió lingüística són els que tenen més bons resultats de castellà en relació als coneixements de llengua escrita i llengua oral (67,38); fins i tot tenen més bons resultats de castellà que els que no segueixen programes d’immersió (66,85). Tanmateix, també s’hi veu que els coneixements de català dels alumnes que fan immersió és força més baix (59,34) que els de castellà (67,38). És a dir, malgrat que la llengua vehicular de l’escola sigui el català, els coneixements de castellà són més alts.

Durant els cursos 1998-99 i 1999-2000, Canal i Vial (2005, citat a Vila et al., 2006: 48) van avaluar el coneixement de català i de castellà a quart curs d’educació Primària. L’estudi incloïa 132 escoles de Catalunya que es van classificar en tres categories: 1) ensenyament en català quan més d’un 30 % de l’alumnat era de llengua familiar catalana; 2) immersió lingüística quan menys d’un 30 % de l’alumnat era de llengua familiar catalana; i 3) escoles en què tant el català com el castellà eren llengües vehiculars. Al Gràfic 2 hi podem veure els resultats de coneixements de llengua escrita i llengua oral, tant de català com de castellà, comparant els dos primers tipus de centres. 

Gràfic 2. Coneixement de català i de castellà en funció del tipus d’escola

Font: Canal i Vial ( 2005) citat a Vila et al. (2006: 48). Elaboració pròpia

El que indica el Gràfic 2 és que l’alumnat que fa immersió lingüística té competències escrites i orals notablement més altes en castellà que en català. Es reprodueix, doncs, la tendència indicada per l’estudi citat abans. Poc després, al 2003, l’INECSE va avaluar, entre altres aspectes, el coneixement de castellà en acabar l’educació Primària (sisè curs). La Taula 1 permet comparar les puntuacions mitjanes, en percentatges d’encerts, dels alumnes catalans amb les mitjanes dels alumnes d’Espanya.

Taula 1. Mitjanes de percentatges d’encerts en llengua castellana a sisè d’educació Primària, any 2003

  Catalunya Espanya

Comprensió oral

    57 59

Comprensió escrita

    63 63

Expressió escrita

    71 71

Global

    65 65

Font: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2006): 19

Les dades de la Taula 1 mostren que, al final de la Primària, el coneixement de castellà dels alumnes catalans és equiparable als globals dels de la mateixa edat de l’Estat. Finalment, pel que fa a competències en comunicació lingüística a quart d’educació Primària, els resultats de la Evaluación General de Diagnóstico (EGD) del 2009 indiquen que els alumnes catalans tenen una puntuació mitjana (502) lleugerament superior a l’espanyola (500) (Instituto de Evaluación, 2010a: 198).

El coneixement de castellà i les competències lingüístiques a l’educació Secundària

La Taula 2 presenta les dades de l’avaluació del 2000 pel que fa a coneixements de castellà en alumnes de quart d’educació Secundària, amb resultats molt semblants.

Taula 2. Percentatge d’encerts en castellà a quart d’ESO

Catalunya

  Espanya

Comprensió oral i escrita

72

69

Expressió escrita

58

58

Llengua com a objecte de coneixement

56

59

Font: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2006): 28-29

L’avaluació de les competències bàsiques impulsada pel CSd’A durant els cursos 2001-2002 i 2003-2004 ens permet comparar els resultats en llengua catalana i en llengua castellana en alumnes de segon d’ESO, alguns dels quals es presenten a la Taula 3.

Taula 3. Percentatge d’encerts en llengua catalana i castellana, cursos 2001-2002 i 2003-2004

Català

Castellà

  2001-02

   2003-04

  2001-02

   2003-04

Comprensió i interpretació

— el text oral

63

79

— el text escrit

71

65

65

64

Expressió oral

— discurs

66

62

65

— correcció

65

88

87

Lectura comprensiva

89

93

Producció escrita

— discurs

63

43

66

72

— correcció

50

63

68

74

 Font: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2006): 18, 32

Pel que fa a la Taula 3, cal assenyalar que algunes dades no han estat publicades i també que les diferències en producció escrita es podrien atribuir als textos triats. En qualsevol cas, mostra que els resultats en les dues llengües són globalment equiparables.

Finalment, la Taula 4 resumeix els resultats en comprensió lectora en les avaluacions PISA 2003, 2006 i 2009 a quart curs d’ESO, així com els resultats de la EGD del 2010 en comunicació lingüística a segon curs d’ESO. Les dades de la Taula 4 indiquen que, en totes les avaluacions, el rendiment dels alumnes catalans és superior al global del l’Estat espanyol, encara que en alguns casos és inferior a la mitjana de l’OCDE. 

Taula 4. Resultats de les avaluacions realitzades

PISA 2003*

PISA 2006*

PISA 2009*

EGD 2010**

Catalunya

483

477

498

502

Espanya

481

461

481

500

Mitjana OCDE

494

492

493

* Resultats en comprensió lectora            **Resultats en comunicació lingüística

Fonts: Instituto de Evaluación 2010b: 154, 166 i 2011: 235; Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2006: 16; 2007: 70; 2011: 14)

Per tant, el conjunt de dades presentades demostra que els infants i joves catalans no saben menys castellà pel fet d’estar escolaritzats en català. És més, saben tant o més de castellà que els infants i joves de l’Estat espanyol. En conseqüència, es pot afirmar de manera rotunda que els resultats avalen el model d’immersió lingüística.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Generalitat de Catalunya (2006). El coneixement de llengües a Catalunya. Quaderns d’avaluació n.º 6.

— (2007). Estudi PISA 2006. Avançament de resultats. Quaderns d’avaluació n.º 9.

— (2011). Estudi PISA 2009. Síntesi de resultats. Quaderns d’avaluació n.º 19.

Instituto de Evaluación (2010a). Evaluación general de diagnóstico 2009. Educación primaria. Cuarto curso. Informe de resultados. Madrid: Ministerio de Educación.

— (2010b). PISA 2009. Programa para la Evaluación. Internacional de los Alumnos. OCDE. Informe español. Madrid: Ministerio de Educación.

— (2011). Evaluación general de diagnóstico 2010. Educación secundaria obligatoria. Segundo curso. Informe de resultados. Madrid: Ministerio de Educación.

Vila, I., Siqués, C. i Roig, T. (2006). Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona: Graó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s