4. «Els (o molts) alumnes castellanoparlants (i d’altres llengües) acaben l’escolarització obligatòria amb (importants) dèficits en els coneixements de català si no estudien (principalment) en llengua catalana?»

Ignasi Vila (Universitat de Girona)

Taula 1. Coneixement de català. Immersió i No-immersió a Catalunya. Quart de Primària. Curs 1993-1994.

Coneixement de català

Immersió

No-immersió

X

dt

X

dt

Llengua escrita 53,98

14,92

33,76

18,48

Llengua oral i escrita 59,34

9,98

41,09

14,02

Font: Serra (1997).

X: mitjana; dt: desviació típica.

Serra (1997) va avaluar el coneixement de català de l’alumnat de quart de Primària mitjançant una prova diagnòstica elaborada d’acord amb els criteris de les proves dissenyades pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (Bel, Páramo, Serra i Vila, 1990). L’avaluació es va fer mitjançant dos grups d’alumnat castellanoparlant del mateix nivell sociocultural, un escolaritzat en català (immersió lingüística) i l’altre en la seva llengua. Els participants eren respectivament 322 i 266 alumnes. Els resultats mostren que l’alumnat castellanoparlant escolaritzat en un programa d’immersió lingüística al català sap significativament (p<0,001) més català que l’alumnat castellanoparlant escolaritzat en castellà. A més, el coneixement de català de l’alumnat del grup d’immersió és més homogeni que el del grup escolaritzat en castellà.

Taula 2. Competències bàsiques en català i castellà. Segon d’ESO. Anys 2002 i 2004

2002

2004

Català

Castellà

Català

Castellà

Comprendre i interpretar la informació d’un text escrit en relació amb la funció i la tipologia del text, la informació que conté i els coneixements propis.

63

65

65

64

Expressar-se oralment adequant-se a la situació comunicativa i al receptor amb ordre, claredat i fluïdesa, tot aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic i estructures morfosintàctiques (a és discurs i b és correcció). a

71

No avaluat

62

65

b

66

No avaluat

88

87

Llegir un text en veu alta de manera comprensiva, expressiva i amb fluïdesa, entonació i pronunciació adequades.

65

93

89

No avaluat

Produir un text escrit adequat a la necessitat comunicativa i al receptor, amb ordre, claredat i detall suficient, tot aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques (a és discurs i b és correcció). a

63

66

43

72

b

50

68

63

74

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2004, 2005).

Les dades sobre coneixement de català i castellà de l’alumnat de segon d’ESO als anys 2002 i 2004 mostren que aquest alumnat equipara el seu coneixement de català i castellà (veure dades de 2004) en les habilitats relacionades amb la comprensió i expressió oral, però sap més castellà que català en les habilitats relacionades amb l’expressió escrita. Si l’ensenyament no fos en català sembla evident que els resultats encara estarien molt més esbiaixats vers el castellà.

Taula 3. Variables a l’equació de coneixement de català escrit de l’alumnat d’origen estranger de Catalunya. Sisè de Primària. Any 2007

B

β

P <

Tolerància

Constant

22,396

,001

Expressió oral en català

10,568

,254

,004

,781

Entorn sociolingüístic

17,909

,447

,001

,781

Expressió oral en castellà

8,467

,208

,008

,938

Nivell educatiu de la mare

9,811

,246

,003

,916

Sexe

7,386

,185

,015

,964

Assistència a l’aula d’acollida

-7,335

-,167

,034

,884

Font: Oller i Vila (2011).

Oller i Vila (2011) van avaluar 97 nens i nenes estrangers de sisè de Primària de 31 escoles de Catalunya que escolaritzaven més d’un 15 % d’alumnat d’origen estranger. La taula que presentem mostra les variables que es mostren significatives en una regressió lineal multivariant respecte al coneixement de català escrit. Destaca que la variable que té més pes és l’entorn sociolingüístic (β = 0,447) en el sentit que quan està més catalanitzat els resultats són millors. De fet, aquesta variable té més pes que el nivell educatiu de la mare (β = 0,246), la qual acostuma a ser una de les variables amb més pes en tots els estudis sobre rendiment acadèmic de l’alumnat. És a dir, el coneixement de català de l’alumnat estranger depèn en un grau molt elevat del seu contacte amb el català. Tal és així, que si fossin escolaritzats en castellà els seus resultats en català serien molt deficitaris.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Bel, Aurora; Páramo, Maria Lluïsa; Serra, Josep Maria; Vila, Ignasi (1990). Eines estàndard d’avaluació de llengua per al cicle superior. Barcelona: Servei d’Ensenyament del Català del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2004). Sistema d’Indicadors d’Ensenyament de Catalunya 8. Barcelona: Departament d’Ensenyament.

— (2005). Sistema d’Indicadors d’Ensenyament de Catalunya 9. Barcelona: Departament d’Educació.

Oller, Judith; Vila, Ignasi (2011). «Variables asociadas al conocimiento de catalán y castellano escrito del alumnado extranjero. Un estudio empírico en sexto de primaria de Cataluña», Infancia y Aprendizaje, 34 (4).

Serra, Josep Maria (1997). Immersió lingüística, rendiment acadèmic i classe social. Barcelona: Horsori.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s