L’ofensiva sobre el català al País Valencià

Brauli Montoya Abat, Universitat d’Alacant i l’Institut d’Estudis Catalans

L’ofensiva sobre el català al País Valencià no ve d’ara. És ben antiga: concretament de 1707, quan la llengua que organitzava tota la vida pública del Regne de València és substituïda pel castellà en aplicació del ‘justo derecho de conquista‘ que reclamava el decret d’abolició dels Furs:

Y [a] estos escrivanos […] se les manda el precisso usso del papel sellado y haver de actuar en adelante en lengua castellana.  (Real Chancillería de Valencia, 1707).

D’aleshores ençà, les prohibicions no han deixat d’augmentar, amb pics més elevats, com el de la postguerra última (1939-…), i amb èpoques de ‘bonança’, com la de la II República o l’actual règim de monarquia parlamentària. Això no obstant, fins i tot durant aquestes fases de ‘tranquil·litat’, com teòricament és l’actual, la persecució no ha cessat. Això sí: d’una manera més sibil·lina, com la que practiquen els governants de la Generalitat Valenciana, en mans del PP, per a fer desaparèixer el català de la vida pública dels valencians. Per exemple, del sistema educatiu, dient que volen implantar programes plurilingües perquè els xiquets valencians aprenguen anglès, però ocultant que ho faran en detriment del català, que fins a l’agost de 2012 comptava amb les anomenades línies en valencià, que asseguraven aquesta llengua com a vehicular d’un 30% de l’alumnat. Curiosament, els nous programes comencen tots per PP…: PPEV (Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià) i PPEC (Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà), tot un símptoma de la procedència política dels autors del colp de gràcia al català dels valencians. I no és exageració dir això perquè el refugi per al català del País Valencià havia estat l’escola d’ençà que el PP va ocupar la Generalitat Valenciana el 1995.

Abans d’aquesta ‘rematada de la faena’, el PP valencià ja havia anat reduint fins a l’extenuació el pressupost dedicat a política lingüística que havia heretat de l’etapa socialista, alhora que havia procedit a aplicar un altre currículum ocult: el del nom de ‘Política Lingüística’, que, de merèixer una sola direcció general fins a 1995, s’havia dissimulat com a partenaire secundària d’una altra direcció general en els primers temps i, ara ja, ha quedat rebaixada a una pobra ‘Àrea de Política Lingüística’ dirigida per un tècnic sense capacitat de decisió política.

Més recentment (2010-2011), i també més descaradament, la Generalitat s’ha dedicat a tancar repetidors de TV3 mitjançant diverses ordres judicials i la força de la Guàrdia Civil. Fins i tot una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada al Congrés dels Diputats i signada per 651.000 ciutadans a favor d’una “Televisió sense Fronteres”, ha rebut la negativa a la seua tramitació per part del Govern de l’Estat, també controlat pel PP (setembre de 2012).

Però si tornem a les actuacions ‘més fines’ en contra del català (i aquesta no solament la devem al PP sinó també ‘al otro gran partido nacional‘, el PSOE), la palma se l’emporta el tractament secessionista de la llengua catalana des dels organismes de l’Estat i de les grans empreses públiques, que la presenten dividida en català i valencià. I això a pesar de les múltiples sentències judicials a favor de la unitat de la llengua, com ara l’última, del Tribunal Suprem (18 d’abril de 2012), que diu:

Esta sentencia, para justificar su decisión, invoca en sus razonamientos la jurisprudencia de esta Sala y del Tribunal Constitucional sobre el carácter de lengua común que, tanto en el ámbito científico y académico como en la legislación estatal de educación, se viene atribuyendo al idioma conocido con las denominaciones de ‘catalán’ y ‘valenciano’.

Doncs bé, malgrat la claredat d’aquest dictamen, la majoria de les institucions que ofereixen als ciutadans espanyols els seus serveis mitjançant un accés multilingüe en les llengües cooficials, segueixen mantenint una separació entre ‘català’ i ‘valencià’. No se’ns escapa que es tracta d’aplicar la coneguda màxima del ‘divideix i venceràs’, i que aquesta presentació diferenciada contribueix, en el cas de les pàgines web, a afeblir el potencial de visites a través d’una única llengua catalana. Així, amb aquesta divisió en dos del català, el resultat total és de quatre ‘llengües autonòmiques‘ que no poden fer ombra a l’única ‘llengua nacional‘, però que posarien en risc aquest domini tan clar del castellà si català i valencià, amb el seu potencial demogràfic, es presentassen amb una sola entrada. D’exemples no en falten si accedim a qualsevol pàgina web del Govern espanyol: consulteu les dels ministeris de Sanitat, Foment i Exteriors, o les de Renfe i Aemet (servei meteorològic), que presenten com a dues llengües diferents català i valencià; normalment, amb la introducció ‘Benvingut’ o ‘Benvinguts’ (exactament igual per a les dues suposades llengües, per bé que quan hi posem el cursor, apareix el nom de ‘la llengua’: català o valencià). Una volta hi hem entrat, els textos són pràcticament idèntics llevat d’unes poques distincions morfològiques i lèxiques, i altres, fins i tot, d’estil. Altres ministeris o organismes estatals només presenten un ‘Benvingut’: això significa, indefectiblement, que és el del català. Però la tipologia no s’acaba aquí perquè hi ha webs que no ofereixen ni el català (ni cap de les altres llengües estatals, per descomptat). Només hi hem sabut detectar una excepció (la que confirma la regla?), la del Ministeri d’Indústria, que presenta, després del ‘Benvinguts’, la ‘versió en català-valencià’. Tanmateix, quan accedim als organismes que en depenen (Comissió Nacional d’Energia, Institut de Turisme d’Espanya, etc.), comença a esvair-se no sols la llengua que havien presentat unitàriament sinó també qualsevol versió en català (unitarista o seccessionista).

Clourem aquesta casuística mostrant un cas ben simptomàtic de la voluntat de segregar el valencià del català. Es tracta del menú trilingüe (castellà, valencià i català) del servei de restauració que opera en els trens de llarga distància de Renfe que recorren els Països Catalans. La il·lustració que acompanya aquest text ens mostra el punt de partida:

Castellà Valencià Català
Elige tu comida Tria el teu menjar Escull el teu àpat
Lista de precios Llista de preus Llista de preus

REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA DEL MENÚ DE RENFE:

ELIGE TU COMIDA

Menú Renfe

DETALL DEL MENÚ

Menú Renfe detall

La diferència entre valencià i català que se’ns mostra en la primera fila es basa en una selecció lèxica que obeeix a raons estilístiques: tria i escull són sinònims que no permeten diferenciar entre valencià i català, tant com si haguéssem posat, traduint més literalment del castellà –que és sempre la llengua font en tots aquests casos–, elegeix (o selecciona, si voleu). Pel que fa a la tria del mot àpat, que no és conegut al País Valencià, causa l’efecte d’una voluntat d’exterioritzar innecessàriament una distinció quan en tot el territori lingüístic disposem de menjar com a forma comuna. Quan passem pàgina i entrem en la relació de productes que s’hi ofereixen, veiem que estan encapçalats per una ‘llista de preus’, tant en valencià com en català, per a la qual no han sabut trobar sinònims capaços de distingir territoris. Ja endinsats en els continguts concrets del menú, el més habitual és aquesta mena de repeticions entre ‘les nostres dues llengües’:

Castellà Valencià Català
vaso de zumo got de suc got de suc
bocadillo de jamón entrepà de pernil entrepà de pernil
cerveza sin alcohol cervesa sense alcohol cervesa sense alcohol

Però també hi ha diferències, a voltes sense justificació, com la que hem vist que encapçala el menú:

Castellà Valencià Català
patatas ecológicas creïlles ecològiques patates ecològiques
tostada con aceite y tumaca torrada amb oli i tomaca torrada amb oli i tomàquet
Pregunta por nuestro especial del mes y tómatelo con tu refresco favorito. Demana pel nostre especial del mes i assaborix-lo amb el teu refresc favorit. Pregunta pel nostre especial del mes i pren-te’l amb el teu refresc preferit.

La parella de creïlles i patates és un dels pocs contrastos entre valencià i català que hem sabut trobar. Ara bé, en aquest cas es podia haver recorregut a posar ‘creïlles o patates’ en una suposada versió unitària per a evitar la presentació segregada. La següent diferència (tomaca/tomàquet) no es correspondria tan plenament a una oposició valencià/català i els traductors disposaven d’una opció unitarista clara: tomata, la més estesa a tot el territori. (Ja és una anècdota la nota de color regional que pretenen donar els autors del menú amb l’ús de tumaca dins l’apartat en castellà). Finalment, acabem l’exemplari amb una nova opció estilística que intenta compensar la manca de discrepàncies entre valencià i català: demana/pregunta, assaborix-pren, favorit/preferit. Ara resultarà que ‘en valencià‘ diem demana, assoborix i favorit, i ‘en català‘, respectivament, pregunta, pren i preferit (!). Si som ben intencionats, podem suposar que hi han intervingut diferents traductors, un ‘per al valencià’ i un altre ‘per al català’, i que han decidit, cadascú, pel seu compte, de fer algunes traduccions lliures sense conèixer l’altra versió. Però si pensem malament, per si l’encertem, podem imaginar un sol traductor (o equip de traducció) buscant amb lupa les diferències per tal de fer créixer el secessionisme entre els catalanoparlants.

En conclusió, podem dir que l’atac al català del País Valencià, que té un principi clar, no ha conegut encara un final, perquè, en èpoques democràtiques com l’actual, ‘les formes’ són més dissimulades o ‘diplomàtiques’. Així, podríem continuar enumerant exemples d’aquesta ofensiva sense fi com a bons deixebles de Francesc Ferrer i Gironès perquè,   com cantava Raimon, ‘quan creus que ja s’acaba, torna a començar’.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s