Presentació

 

Rafael Torner, Cercle XXI

Ara fa vuit mesos, coincidint amb els deu anys del Cercle 21, l’editorial del Butlletí número 10 feia balanç dels darrers deu anys pel que fa als reptes relacionats amb la normalització de l’ús de la llengua catalana. Hi dèiem que caldria “intel·ligència per a treballar en positiu i coratge per a arribar, si cal, a la insubmissió a les lleis injustament imposades a la població catalana pel poder polític i judicial espanyol ”.

No ha passat ni un any i, lamentablement, les agressions a la llengua i el país no solament no han cessat sinó que s’han incrementat. Els articles d’aquest número ens presenten diverses manifestacions d’aquest atac que no cessa, però també ens mostren un poble que és ben viu i que ha decidit plantar-hi cara; i també, en la línia dels butlletins del Cercle, hi trobareu informació i arguments per a fonamentar i reforçar aquesta decisió catalana.

En l’editorial, Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis
Catalans, ens dóna una visió de conjunt de la situació lingüística actual i fa un repàs dels aspectes positius; també ens parla dels aspectes negatius que tenen a veure amb l’actitud bel·ligerant de l’Estat. Per Isidor Marí, en les nostres actuals circumstàncies, el camí per a afrontar aquesta situació de manera adequada passa per la plena sobirania política.

Joaquim Arnau, professor emèrit del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona, ens parla dels fonaments pedagògics del model lingüístic escolar, un model que hem construït entre tots i que funciona raonablement bé, tot i que sempre hi ha coses que es poden millorar.

Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida i l’Institut d’Estudis Catalans, ens parla de la Franja, on la nova llei de llengües del PP ni tan sols esmenta pel seu nom la llengua catalana.

Marina Solís
, de la Universitat Oberta de Catalunya, ens fa una valoració de l’aplicació
de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, en particular en l’àmbit de l’ensenyament, i de l’escassa predisposició que ha mostrat l’Estat a complir els seus propis compromisos.

Rosa Calafat, professora i directora del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, ens parla de la situació a les Illes: dels forts atacs de l’actual govern del PP, però també de l’àmplia, contundent i esperançadora resposta de la societat civil illenca.

Brauli Montoya, de la Universitat d’Alacant i l’Institut d’Estudis Catalans, ens explica la situació al País Valencià, on els atacs a la llengua són igual de forts, però fan més mal perquè la situació de la llengua és més precària; Montoya s’atura especialment en certes manifestacions ridícules del secessionisme.

Finalment, Teresa Casals, de Somescola, se centra en els atacs que l’escola catalana en llengua i continguts rep al Principat, i també ens dóna informació i arguments per a afrontar-los i resistir-los.

Els articles, doncs, ens mostren l’acció permanentment hostil de l’Estat i d’una gran part dels poders fàctics espanyols envers la llengua i la cultura catalanes. Aquesta actitud es complementa, o més ben dit, es correspon, amb la mateixa actitud en altres àmbits: ofec econòmic, dèficit fiscal, política d’infraestructures, invasió de competències, imposició
de simbologia espanyola, recursos davant el Tribunal Constitucional contra qualsevol iniciativa del Parlament o del Govern i els ajuntaments catalans, etc. És natural, perquè com va escriure Joan Solà al seu conegut article “Plantem cara” (diari Avui, 2006):

“Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres: durant segles i sense treva han intentat destruir la nostra llengua de diverses maneres, amb lleis, amb refinada repressió escolar, amb bombardejos, enverinant incansablement el país amb tots els mitjans de comunicació”.

Efectivament, qui pot pensar que uns governs i uns poders espanyols que han actuat i actuen així pel que fa a l’ànima del país (la llengua i la cultura) actuaran de manera diferent pel que fa als aspectes materials, que en definitiva són el cos en què se sustenta aquesta ànima?

Ara bé, entre juliol de 2012 i ara mateix, quantes coses han passat, i quins canvis han representat! Heus ací que, només dos mesos després d’haver sortit l’esmentat Butlletí núm. 10, hi va haver a Barcelona la magnífica manifestació de l’11 de setembre de 2012 i tot el que se n’ha seguit, en un procés que ens omple d’empenta i il·lusió per a començar a superar d’una vegada els entrebancs que aquesta gent tan ufana i tan superba ens imposen.

Ens n’hem de sortir. I ens en sortirem, perquè ara, com sempre, es tracta d’una qüestió de qualitat democràtica; perquè ara, com quan Espriu construïa la seva obra enmig de la foscor, es tracta d’un imperatiu ètic i de dignitat: ras i curt, perquè, com escau de recordar enguany en paraules que el poeta dedicà a Pompeu Fabra,

“Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s