Presentació El català a l’estat propi

Joaquim Torres-Pla, Cercle XXI

joaquim_torresEl català és un cas especial entre les llengües de les zones desenvolupades del món, ja que és l’única en aquesta part del planeta que manté una vitalitat apreciable, tot i que no hi hagi ara com ara cap estat mitjanament gran que la tingui com a principal. La llengua es manté viva, però està condicionada per una sèrie de factors que fan que es trobi en una situació precària i, per tant, no estigui plenament garantida la seva estabilitat en el futur. La total manca de presència institucional i la repressió contra el català durant quasi tres segles, així com un reconeixement limitat i constantment minimitzat pels òrgans dirigents de l’Estat espanyol durant els últims trenta anys, són alguns dels factors més rellevants que expliquen la situació actual de precarietat de la llengua. En aquest butlletí s’explica com la consecució d’un estat propi a Catalunya podria ajudar molt a fer-nos passar d’aquesta situació de precarietat a una altra en que l’estabilitat del català estaria molt més garantida.

La manera com s’explica aquesta qüestió és mitjançant la presentació d’una sèrie d’articles sobre diferents aspectes de la situació lingüística, redactats per reconeguts experts en la matèria, que representen una aportació sòlida a l’anàlisi del tema. En primer lloc s’hi pot trobar un article d’Agustí Pou, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, titulat «Estat propi i llengua». Es tracta d’una reflexió general sobre les limitacions que la normativa i la pràctica dels òrgans dirigents de l’Estat espanyol imposen als usos institucionals i públics de la llengua catalana. Per exemple, no efectuant una interpretació correcta de la cooficialitat de les dues llengües, ja que de fet no se les considera iguals, sinó que al català se li atorga una cooficialitat de segon nivell, tal com mostra, entre altres, la sentència de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006. Una de les conclusions de l’article és, per tant, que deixar de dependre de l’Estat espanyol representaria una millora automàtica substancial per al català, fins i tot abans que el nou estat canviés la normativa lingüística catalana existent fins ara.

Seguidament hi ha un article de Rafel Torner, lingüista, amb una àmplia experiència en el treball de normalització del català en el si del Departament de Justícia. El seu article porta per nom «El català a l’Administració de justícia: balanç de 35 anys i perspectives de canvi en una Catalunya independent» i s’hi analitza la situació del català en aquest àmbit a Catalunya. Parteix del fet que l’administració judicial és l’àmbit institucional en el qual s’empra menys el català, i l’autor en delimita els motius. El primer és que es tracta de l’àrea de l’Administració en la qual hi ha hagut menys traspàs de competència a la Generalitat, i, per tant, quasi tota la capacitat de decisió resta en mans del poder central. Això fa que els funcionaris de justícia continuïn depenent bàsicament d’aquest poder central i que no hi hagi cap normativa efectiva per la qual hagin de conèixer el català. A més, la normativa estatal en general, i la interpretació que se’n fa, són poc favorables a aquesta llengua. Així, en aquest camp és especialment clar que la creació d’un estat propi faria aparèixer una situació completament nova, en què la fi del control espanyol comportaria sens dubte avenços substancials per al català.

Un altre dels temes tractats en aquest butlletí és el dels mitjans de comunicació, del qual s’ha ocupat Josep Gifreu, reconegut periodista, comunicòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra. El títol del seu text és «El català, llengua d’estat en comunicació i cultura». En aquest article l’autor proposa un programa complet d’actuacions per convertir el català en la llengua principal del sistema comunicatiu i cultural de Catalunya, actuacions que es podran portar a terme en cas d’assolir un estat propi. Parteix de la necessitat de mantenir el català com a llengua dels mitjans de comunicació públics i d’aconseguir que el sector privat comunicatiu sigui principalment català i en català. També considera necessari potenciar aquesta llengua en les manifestacions culturals en general. Per assolir aquests objectius proposa la promulgació de lleis i la creació d’organismes adients. Una altra proposta és la de treballar per aconseguir la màxima unitat d’acció en aquest aspecte entre els diversos territoris de llengua catalana, a fi de crear i potenciar un sistema de mitjans de comunicació en català que abraci tot l’àmbit lingüístic.

La presència del català en el sistema d’ensenyament és un dels grans cavalls de batalla de la lluita pel present i el futur del català. Aquest tema és tractat per Xavier Vila, director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona, reconegut sociolingüista i expert, entre altres qüestions,  en llengua i ensenyament. El seu treball porta per títol «Els principals reptes per a les polítiques lingüístiques educatives a la Catalunya independent». L’autor parteix de la idea que la política lingüística educativa construïda a Catalunya durant les últimes dècades, el model de conjunció, que funciona a satisfacció de la gran majoria dels ciutadans, es troba actualment greument amenaçada per l’actitud contrària a la diversitat lingüística dels òrgans rectors de l’Estat espanyol. Aquesta política és bàsica per a la supervivència del català, i l’autor considera que l’única possibilitat de mantenir-la sense un conflicte permanent és que Catalunya assoleixi la sobirania. Posteriorment, es desgranen una sèrie de propostes sobre com millorar la política lingüística escolar, que en tot cas estarà lligada a la funció que es doni al català en la conformació general del nou estat.

Un altre àmbit social important per a la llengua que es tracta en aquest butlletí és el de les empreses. L’encarregat de parlar-ne és Isidor Marí, president de la Secció Filològica i reconegut sociolingüista. El seu article es denomina «Sobirania i llengua en l’àmbit de l’empresa i el consum». S’hi analitza com ha evolucionat, en l’àmbit socioeconòmic, la normativa sobre el català i l’ús de les llengües. També en aquest camp, la legislació generada per la Generalitat favorable al català està amenaçada per l’actitud contrària del poder central. D’altra banda, l’autor considera que l’accés de Catalunya a la sobirania ha de permetre el reconeixement formal de dos drets fonamentals en aquest àmbit, com són el dret dels consumidors a ser atesos en català (la disponibilitat lingüística) i el dret dels treballadors a exercir les seves activitats en aquesta llengua. Aquest reconeixement representaria un salt endavant important en la millora dels drets lingüístics dels ciutadans i en la presència social de la llengua.

La presència del català a la xarxa és un altre dels aspectes clau de la situació sociolingüística. D’aquesta qüestió se n’ocupa Vicent Partal, editor del primer diari electrònic que va aparèixer en català i reconegut expert en la matèria. El seu article es titula «El català a la xarxa. Reptes per a un estat independent i més enllà». L’autor constata que la Internet ha estat un èxit per al català, i la prova és que el .cat va ser el primer domini lingüístic i cultural del món, però també posa de manifest que el català ha estat un èxit per a la Internet, ja que el .cat ha inspirat part del desenvolupament posterior de la xarxa. D’altra banda, la Internet és un espai en canvi continu; per tant, els reptes s’hi succeeixen sense treva. Cal estar amatent per tal que les noves interfícies puguin continuar sent en català, per a la qual cosa en principi estem ben posicionats. Un altre repte és que la generalització creixent de l’ús de l’anglès, inevitable, pugui compaginar-se amb un ús suficient del català. Aquest article no insisteix com els altres en la necessitat de l’estat propi per fer avançar la llengua, ja que a la Xarxa els estats hi influeixen menys.

Des d’un punt de vista més psicològic, trobem un article de Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València i conegut activista en favor del manteniment del català en les converses. Es tracta del treball titulat «El català en un estat independent: perspectiva psicològica». S’hi comença per explicar algunes de les actituds lingüístiques dels parlants en una situació de desigualtat lingüística, com la que es produeix al Països Catalans. Concretament parla de l’actitud supremacista, que segons l’autor tenen part dels parlants de castellà, i de l’actitud desemparada, que diu que tenen els parlants de català. Es planteja la conveniència o no de declarar cooficial el castellà en un possible estat català. La qüestió clau que veu és com superar la situació de dominància social del castellà sobre el català. Considera que per assolir aquest objectiu caldria que es donés una preeminència institucional clara del català en el nou estat, amb disponibilitat lingüística inclosa. Però amb això no n’hi hauria prou, segons ell, ja que caldria també que les autoritats i elits dirigents mantinguessin sistemàticament el català en les converses. Així mateix, caldria aconseguir que ningú pogués al·legar ignorància del català i posar fi a les actituds de supremacisme lingüístic en general.

La lectura d’aquest conjunt d’articles mostra que l’actual poder polític espanyol té com un dels seus objectius el retrocés de la presència pública del català en quasi tots els àmbits, i posa de manifest que l’única manera d’acabar amb aquesta greu amenaça és deixar de dependre d’aquest poder estatal. També queda clar que, una vegada constituït l’estat propi , si el català hi té una presència fortament preponderant, es podrà millorar el seu ús en tots els camps i es podrà anar superant progressivament la seva actual situació de subordinació en les interaccions socials. És a dir, que el català anirà augmentant el seu valor social, de forma que la població el podrà anar assumint progressivament com a llengua comuna efectiva, com a llengua neutra a triar en cas de dubte, fins a superar la situació de precarietat en què es troba des de fa temps.  La qüestió clau, per tant, és que la presència institucional que tingui el català sigui prou preponderant perquè tothom el vegi com la llengua del nou estat. Després d’una atenta lectura dels articles d’aquest butlletí, podem considerar que, per aconseguir aquest objectiu, cal, d’acord amb la fonamentada opinió dels autors dels articles, que en la configuració del nou estat es prenguin una sèrie de decisions. Les principals d’aquestes decisions es podrien resumir de la manera següent:

1) En la constitució haurà de quedar clar, sigui expressat d’una forma o d’una altra, el caràcter del català com a llengua de l’estat i de les institucions en general.

2) La llengua de l’Administració de justícia haurà de ser el català, amb les modulacions que calgui, atesa la complexitat de la realitat lingüística de Catalunya, per fer-hi possible l’ús del castellà i altres llengües. Entre altres coses, això comportarà que tots els funcionaris de l’àmbit judicial coneguin de manera suficient el català, com la resta dels servidors públics.

3) Pel que fa als mitjans de comunicació i la cultura, caldrà fer les actuacions públiques necessàries per convertir el català en la llengua principal del sistema comunicatiu i cultural de Catalunya. Així, el català haurà de continuar sent la llengua dels mitjans públics, però també caldrà prendre les mesures adients perquè vagi esdevenint la llengua principal dels mitjans privats.

4) A l’ensenyament, caldrà mantenir l’arquitectura bàsica de la política lingüística escolar vigent a Catalunya, avui greument amenaçada per l’actitud hostil del poder central. Serà necessari, doncs, mantenir el català com a llengua vehicular, tot avançant en allò que fins ara no s’ha aconseguit, com ara la universalització del coneixement del català, la generalització del seu ús a l’ensenyança secundària o la millora de la qualitat de la llengua emprada per gran part dels escolars.

5) En l’àmbit de l’empresa i el consum, caldrà portar a la pràctica el dret dels consumidors a ser atesos en català oralment i per escrit, així com el dret dels treballadors a poder exercir les seves activitats en aquesta llengua, amb les excepcions que calgui, a més de l’aplicació d’altres normatives que es considerin necessàries per assegurar l’ús del català en l’organització interior i les relacions exteriors de l’empresa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s