El letó al cap de 25 anys del restabliment de la independència de Letònia

Ina Druviete, Universitat de Letònia

Ina Druviete 3.png

Cadascuna de les gairebé 7.000 llengües del món constitueix la base d’una identitat nacional única i forma part del variat patrimoni cultural del món. És per això que considerem que la República de Letònia és responsable davant la nostra societat i les generacions presents i futures del món del manteniment i desenvolupament de la llengua letona. Els objectius de la nostra política lingüística després de la recuperació de la independència són garantir la sostenibilitat, la qualitat lingüística i la competitivitat de la llengua letona com la llengua d’Estat de la República de Letònia i una llengua oficial de les institucions de la Unió Europea, dins el mercat lingüístic a Letònia i el món, i també garantir l’oportunitat de conservar, desenvolupar i utilitzar les llengües de les minories de Letònia. No era i no és una tasca fàcil per a un país petit en un món globalitzat.
A causa de la seva situació geogràfica i els alts i baixos de la història, la població de la República de Letònia sempre ha tingut una estructura etnodemogràfica lingüística complexa.
Tinguem en compte alguns fets:
– El letó pertany al grup bàltic de la família indoeuropea d’idiomes (l’altre idioma bàltic és el lituà; un tercer idioma bàltic, el vell prussià, es van extingir a la fi del segle XVII).
Els primers textos escrits en letó daten del segle XVI; des de finals del segle XIX té un llenguatge altament estandarditzat i estilísticament divers, amb una terminologia desenvolupada.
– Les llengües en contacte des del segle XII han estat el livonià, l’alemany, el llatí, el jiddisch, el polonès, el suec, el rus, el lituà, etc.
El letó és la llengua materna de 1,9 milions de persones, i és segona llengua per a 0,4 milions de parlants.
– Va ser l’únic idioma oficial de l’Estat de Letònia fins a 1940; aquest estatus es va restablir el 1988; i és una de les llengües oficials de la Unió Europea.
– Les llengües principals en competència avui dia són el rus i l’anglès, dues llengües internacionals amb un alt valor econòmic.
– La República independent de Letònia va ser fundada el 18 de novembre de 1918. L’Estat va ser ocupat i incorporat a la Unió Soviètica durant més de 50 anys (1940-1991). La independència es recuperà el 21 d’agost de 1991. Letònia és un Estat membre de la UE i de l’OTAN des de 2004. El país fa frontera amb Estònia, Rússia, Bielorússia i Lituània. El seu territori fa 64.600 km² i té 1.985.600 habitants (2015). La composició etnodemogràfica en 2015 és la següent: letons 61,4%, russos 26%, belarusans 3,4%, ucraïnesos 2,3%, polonesos 2,2%, lituans 1,3%, altres 3,4%.

Després de 1940, a resultes de la immigració forçada de Rússia, Bielorússia i Ucraïna, el nombre de parlants de llengües eslaves va augmentar més de 4,5 vegades. Més de 60.000 alemanys van ser repatriats el 1939, el 1941 i el 1949 més de 200.000 letons van ser deportats a Sibèria. El 1944, 120.000 letons van fugir a l’exili. No hi ha altra regió a Europa que hagi sobreviscut a canvis etnodemogràfics tan massius i forçosos en un període tan curt de temps.
La política oberta i encoberta de russificació va tenir un impacte en l’ús i les actituds lingüístiques:
– La disminució de les funcions sociolingüístiques del letó (era principalment el rus la llengua de l’administració estatal i municipal, la policia, la indústria, etc.).
– La ideologia soviètica del rus com la ‘llengua materna segona’ porta al bilingüisme asimètric (només el 20% dels representants dels altres grups ètnics sabia letó mentre que el 80% dels letons declaraven habilitats en rus).
– El rus era obligatori a les escoles amb letó com a idioma d’instrucció, no a l’inrevés. Es va introduir programa massiu, intensiu i acuradament planificat de l’ensenyament de l’idioma rus.
– El letó va ser expulsat a poc a poc de les institucions de salut, serveis, etc. Les persones que utilitzen el letó en públic sovint van ser objecte d’insults verbals.
Es van tancar escoles i associacions culturals d’altres minories (polonès, lituà, jueus, etc.).Hi havia un estricte control polític, per tal d’evitar possibles desviacions nacionalistes.

Abans i després de la recuperació de la independència
La resistència psicològica dels letons i simplement el temps, l’existència d’escoles i universitats amb el letó com a idioma d’instrucció, i la qualitat duradora del letó no van permetre aplicar la russificació irreversible. No obstant això, els canvis en la situació de la llengua eren tan visibles que en acabar l’era soviètica la Llei de l’Idioma va ser una de les primeres lleis que es va aprovar, juntament amb la legalització de la bandera nacional i l’himne. Durant el procés de democratització, es va desenvolupar un moviment popular molt estès (manifestacions, peticions, piquets) per al reconeixement oficial de la prioritat del letó. Una petició per a l’establiment del letó com a idioma oficial va ser signada per més de 350.000 persones. El sis d’octubre de 1988 el Consell Suprem de Letònia (sent part de la Unió Soviètica en aquell moment) va aprovar l’esmena a la Constitució que va proclamar el letó l’única llengua oficial de l’Estat. El 5 de maig de 1989 es va aprovar la primera Llei d’idiomes després de la independència.

Per què el letó va ser proclamat l’únic idioma oficial?
Letònia, com a resultat de la lliure determinació de l’etnos letó.
Continuació del règim lingüístic que la República de Letònia va establir el 1918.
L’únic territori on la llengua letona pot sobreviure i desenvolupar-se.

Després del restabliment de la independència en 1991 diversos actes jurídics van ser adoptats garantir el manteniment i desenvolupament de la llengua letona:
Després de 25 anys d’enquestes sociolingüístiques demostren uns canvis considerables en situació lingüística.

Habilitats lingüístiques. El 1989 només el 20% de la població amb altres llengües maternes van declarar habilitats lingüístiques en letó. A causa de la formació lingüística letona ben planificada i intensiva, dels canvis en l’opinió pública i dels requisits legals, s’ha produït un progrés significatiu. El 2009, només el 8-10% dels membres de les minories no tenia cap coneixement de l’idioma letó; un 47% va declarar un bon domini de l’idioma letó, un 27% un domini mitjà i el 16%, unes habilitats bàsiques. Alhora, el 76% dels letons van declarar un bon domini de l’idioma rus. La recuperació de les llengües minoritàries petites és lenta: un 83% dels jueus, el 71% de belarussos, el 65% dels ucraïnesos, el 60% dels polonesos i el 12% dels lituans va declarar el rus com a llengua materna.

L’ús lingüístic. Segons la Llei, en diverses funcions sociolingüístiques el letó té el monopoli: en les activitats parlamentàries, governamentals i municipals, a les forces armades, a la policia. Per treballar a l’administració pública i als serveis d’atenció al públic (institucions d’atenció sanitària, les botigues, els restaurants, les perruqueries, etc.), s’ha d’obtenir la certificació del domini de la llengua de l’Estat. Les activitats públiques organitzades per l’Estat o les institucions municipals s’han de dur a terme en la llengua oficial o traduïdes al letó pels organitzadors.
La llei no regula l’ús lingüístic en la comunicació oficial dels residents de Letònia, la comunicació interna dels grups nacionals i ètnics, o l’idioma utilitzat durant les activitats religioses.

L’ús lingüístic a l’educació. Des de 1989 el letó s’ha ensenyat a tota mena d’establiments educatius, que culminen amb exàmens obligatoris al final del novè curs i del dotzè curs. S’han implementat diverses fases d’educació bilingüe per a les escoles de les minories: de 1995-1998 s’havien de fer en letó dues matèries a l’escola primària, i tres a la secundària; a partir de 1999, coexisteixen models d’educació bilingüe amb proporcions diferents impartides en letó; a partir de l’any 2004 s’aplica a la secundària el model de 60:40; i des de l’any 2008, al final de l’ensenyament obligatori tots els estudiants tenen un examen comú en letó.
El curs escolar 2013/14, el 71,6% dels estudiants van assistir a programes en letó, i el 27,3% a programes amb el rus i el letó com a idiomes d’instrucció. Des de 1992 s’ha promogut la reactivació de les escoles de les minories petites; hi ha 6 escoles poloneses, dues d’hebrees, una lituana, una belarussa, una estoniana, una ucraïnesa, que agrupen un 1,1% de l’alumnat.
La primera llengua estrangera a Letònia és l’anglès. El rus no és obligatori a les escoles letones. Els altres idiomes més populars són l’alemany i el francès. Un 34% dels estudiants letons trien el rus com a segona llengua estrangera.
La Llei estableix que l’idioma dels centres d’ensenyament superior finançats per l’Estat és el letó. Seguint les tendències d’internacionalització, algunes excepcions permeten que diverses llengües oficials de la Unió Europea també puguin ser utilitzades. La tria d’idioma en els establiments d’educació superior privats (a la qual assisteix el 33% dels estudiants) és lliure: el rus i l’anglès prevalen, al costat del letó. Els sociolingüistes letons insisteixen en la necessitat de protegir el letó en l’educació superior i la recerca, ja que té un impacte en la qualitat del llenguatge en general: la terminologia, l’escriptura acadèmica, la literatura científica popular, així com en l’ús lingüístic i en les ideologies i pràctiques d’ensenyament-aprenentatge en tot el sistema educatiu jeràrquicament estructurat.

Les actituds lingüístiques. La característica més distintiva de la situació lingüística a Letònia és una discrepància entre la competència en letó i el seu ús real. Tot i que la majoria de la població té un bon domini de l’idioma letó la llengua la comunicació informal i en ocasions formals continua sent el rus. Alguns estereotips i hàbits d’ús lingüístic profundament arrelats continuen vius. L’ampli accés als mitjans de comunicació en idioma rus (principalment de Rússia) també té un impacte sobre l’ús del letó. El 2012, activistes russòfons van organitzar un referèndum sobre la concessió al rus del rang de la segona llengua oficial. La idea va fracassar, i una rotunda majoria dels ciutadans de Letònia -un 74,8%- va rebutjar la proposta, però va demostrar que el patrimoni històric del segle XX encara té un impacte sobre la situació lingüística. El reajustament en l’opinió pública en relació amb la jerarquia de les llengües a Letònia ha tingut lloc només gradualment.
Una avaluació realista de la història i la posició actual de la llengua letona ens permetria fer el pronòstic sobre les seves perspectives futures en relació amb processos objectius etno-demogràfics, econòmics i polítics al país, a Europa i al món. El manteniment del letó està determinat per un conjunt de factors objectius i subjectius interdependents.
Hi ha llengües que tot i els esforços dels líders de la comunitat o els governs són, inevitablement, moribundes a causa d’una sèrie de condicions desfavorables, per exemple, un nombre reduït de parlants, la manca de transmissió de la llengua entre les generacions i la seva no utilització en l’educació. També hi ha llengües amb l’enorme nombre de parlants i l’estatus de llengua internacional o regional de les quals en garanteixen el manteniment, fins i tot quan les autoritats estatals no han pres mesures de protecció especials. La llengua letona no pot classificar-se en cap dels grups. Les seves perspectives de futur són determinades per una política lingüística ben valorada i per la posició activa de la comunitat lingüística letona i del govern de Letònia. Encara hem de resoldre el dilema dels recercadors i dels polítics: com promoure la competència, l’ús i les actituds lingüístiques positives respecte del letó, tenint present (a) l’aplicació de tota la gamma de drets lingüístics de les minories i de l’autonomia lingüística dels parlants del rus, (b) la situació de la immigració i (c) l’entorn mediàtic de Rússia? De totes maneres, és evident que el restabliment de la independència va ser i és el factor decisiu per al manteniment i desenvolupament de la llengua letona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s